background preloader

Blog

Facebook Twitter

Thoughts and imagery from the road. LA CANCIÓN DE TRISTAN.: Jordi Penalva. Andrea joseph's sketchblog. Drawing, Drawwing 畵飛. Antología de Coll (y 3) Josep Coll i Coll nació en Barcelona el 8 de febrero de 1923.

Antología de Coll (y 3)

Debido a las dificultades económicas de su familia empezó a trabajar a los 12 años en una cantera. Sin embargo en la adolescencia combinó este trabajo con los estudios de mecánica y delineación en la Escuela Industrial de Barcelona. En 1947 empieza su colaboración en las revistas Chispa, La Risa, Pocholo entre otras.

En septiembre de 1948 se presentó con una carpeta repleta de originales en las oficinas de la revista TBO en el nº 177 de la calle Aribau para entrevistarse con el director Joaquim Buigas. Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons: Margarita (1949), la lolita de Darnís. El dibuixant Francesc (Franc) Darnís (1910-1966) és recordat, sobretot, pel personatge de Bruguera, El Jabato (1958-1966), creat conjuntament amb Víctor Mora, que en feia els guions.

Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons: Margarita (1949), la lolita de Darnís

Anteriorment, però, Darnís havia col·laborat en infinitat de tebeos. Va començar fent il·lustracions per a novel·les sicalíptiques i va debutar com dibuixant a la revista Rin-Tin-Tín, l’any 1928. Després van venir La Risa, P.B.T., El Coyote, Pulgarcito, entre molts altres tebeos, on va desenvolupar sobretot personatges i historietes realistes i d’aventures com Los vampiros del aire o Jinetes del espacio, que van quedar oblidades pel gran èxit d’El Jabato. Entre aventura i aventura, Darnís també va fer col·laboracions humorístiques, contes de fades il·lustrats i va crear l’oblidat personatge de Margarita per a Florita, una popular revista per a nenes. No ho descobrirem ara, però no deixa de ser sorprenent la forma d’actuar de la censura durant la Dictadura. Com va poder passar la censura aquest personatge? Page 274. Illustration by Stanley Borack, 1969.

Page 274

Art of the beautiful-grotesque: December 2012. Algargos, Arte e Historia: LA DOMUS AUREA. LA DECORACIÓN DEL PALACIO DE NERÓN. Escultura y pintura. Aquiles en Skyros. Si por algo llegó a ser admirada la nueva vivienda de Nerón en el monte Esquilino, fue por el lujo de los materiales que se emplearon en su decoración.

Algargos, Arte e Historia: LA DOMUS AUREA. LA DECORACIÓN DEL PALACIO DE NERÓN. Escultura y pintura. Aquiles en Skyros.

El nombre de "Casa Dorada" le viene precisamente del derroche que hizo el metal precioso en detalles constructivos para crear ambientes esplendorosos, pero también del dinero que invirtió en mármoles polícromos, esculturas, mosaicos, muebles, tablas pictóricas, maderas nobles, pastas vítreas, revestimientos de estucos, piedras semipreciosas y..., por supuesto, de pinturas al fresco. Desgraciadamente toda o casi toda esta fastuosidad desapareció a su muerte y los materiales que pudieron ser reutilizados fueron arrancados o llevados a otros edificios, quedando vacías las salas y desnudos los muros y los suelos. La sala octogonal de la Domus Áurea. Surfacefragments.blogspot. Ben Newman Art. Content warning. Consejos para ser un buen bebedor de vino. De llibreries per Barcelona « Un passeig per la diversitat.

LLIBRE PRIMER: Araujia sericifera. És originària de Brasil, però, s'ha estès per tot el món...

LLIBRE PRIMER: Araujia sericifera

ENTRE MAR Y TIERRA. Modern Hepburn. Retalls d'història local i comarcal: Torres de guaita a la Catalunya medieval. Torres de guaita a la frontera amb Al Andalus Segles IX, X i XI.

Retalls d'història local i comarcal: Torres de guaita a la Catalunya medieval

Catalunya es troba en plena "reconquesta". En realitat, estem davant d'una expansió territorial dels comtats catalans, petits Estats que busquen ampliar els seus dominis. La frontera entre cristians i sarraïns, entre comtats cristians i Al Andalus es va desplaçant cap al sud gràcies a l'empenta militar dels primers. Alhora, la "Catalunya nova" s'anirà repoblant de població provinent de la "Catalunya vella". Torres de fusta Manel Riu, medievalista expert en arqueologia explicava que molt sovint les torres de pedra eren precedides per estructures de fusta, que si bé eren més difícils de preservar (enfront el foc o la pròpia humitat) en canvi eren fàcils de construir i emplaçar.

No te quejarás por las flores que te he traido: Arco del Teatro. Segunda parte: Las Cuatro Esquinas. Solo con exagerar un poco, -pero solo un poco, de tal modo que la distorsión tenga el efecto de subrayar con trazo grueso y hacer más aparentes los aspectos esenciales de aquello sobre lo que se habla- se puede decir que las cuatro esquinas son el punto donde se anudan todos los vectores que convergen en el barrio chino.

No te quejarás por las flores que te he traido: Arco del Teatro. Segunda parte: Las Cuatro Esquinas.

Cuando desaparecieron las cuatro esquinas, al prolongar la avenida García Morato hasta Conde del Asalto, se desanudo la trama de todos los vectores y ya no hubo más el barrio chino. Las cuatro esquinas son el lugar donde se cruza la calle Arco del Teatro con la calle Mediodía que en ese punto se convierte en Arco de Cires. La fuente pública que ocupa una de las cuatro esquinas.

Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons: de setembre 2014. Salón Arnau (1904)Foto: Lluís Girau Iglesias “Si volvemos al Paralelo, bajando de la montaña por la calle del Conde del Asalto, nos encontraremos con el punto neurálgico del barrio.

Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons: de setembre 2014

Lo que resta de aquella picaresca de antaño se reúne todavía en la pequeña plaza que se forma en el cruce del Paralelo con la calle Nueva, entre el Español, el cine Arnau, la cascabelera “boîte” de Benito, un minúsculo parque de atracciones, dos o tres bares —el Arnau, El Retiro, el kiosko Gayarre—, en donde se bebe y se vive, y dos misteriosos subterráneos que comen y devuelven la gente que engullen a todas las horas del día.

Como fondo, vemos el más bello decorado ciudadano. Las chimeneas de la fábrica de gas por la que la luna juega al escondite en sus noches de salida. Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons. Moor: Trees. Robert Macfarlane begins his book The Wild Places at the top of a 30 foot beech tree situated in a city woodland.

Moor: Trees

"I had started climbing trees about three years earlier," he tells us. "Or rather, re-started; for I had been at a school that had a wood for its playground. We had climbed and christened the different trees (Scorpio, The Major Oak, Pegagsus), and fought for their control in territorial conflicts with elaborate rules and fealties. My father built my brother and me a tree house in our garden, which we had defended successfully against years of pirate attack. In my late twenties, I had begun to climb trees again. "In the course of my climbing, I learned to discriminate between tree species. "I explored the literature of tree-climbing," Macfarlane continues; "not extensive, but so exciting. Karlos Kosas Eskritas. SOBRE L’ESQUARTERAMENT. Apunts d’una expedició històrica (1) Foto antiga de Santa Maria del Mar i el Fossar Dia 20 de juny de 1932 s’acabà de redactar el projecte d’Estatut de Catalunya.

SOBRE L’ESQUARTERAMENT. Apunts d’una expedició històrica (1)

Després de moltes de vicissituds i dràstiques retallades, el Parlament espanyol el va aprovar dia 9 de setembre d’aquell any. Barcelona va organitzar uns actes de celebració oficial. Mallorca, aleshores emmirallada en el procés català i amb l’anhel vehement de bastir un instrument d’autogovern similar per a les illes Balears (finalment l’avantprojecte només seria per a Mallorca i Eivissa i tanmateix no arribà a port), va decidir adherir-se als actes. La història de sempre: un Estatut retallat Amb una diligència organitzativa admirable, per iniciativa de l’Associació per la Cultura de Mallorca (l’entitat de referència històrica de l’Obra Cultural Balear), amb un suport entusiasta de les institucions públiques i associacions professionals, l’agència Viatges Balears noliejà el vaixell Ciudad de Barcelona. Catalan. Amb tot, són temps estranys…