La continuació de l'economia per altres mitjans. El darrer any, els països del món han adoptat amb fervor mesures econòmiques que fins fa quatre dies tota l’opinió publicada hauria qualificat de bolxevics.
Molts s’han preocupat perquè aquesta onada estatista arran de la pandèmia serveixi per erosionar llibertats individuals guanyades amb molt d’esforç i es normalitzin conductes autoritàries, i no hi ha dubte que aquest és un perill real. Però la gràcia de l’estat d’excepció puntual és que ha revelat que en realitat vivíem en un estat d’excepció permanent: el major o menor grau de regulació del mercat, així com la retòrica amb què es justifica, no tenen res de natural i podrien canviar radicalment d’un dia per l’altre si hi hagués voluntat política.
Als anys cinquanta del segle XX, als Estats Units d’Amèrica hi havia impostos de més del 90% sobre la renda d’aquells que guanyaven més de 100.000 dòlars a l’any, que a ningú se li hauria acudit qualificar de “confiscatòries”. Michael Sandel: "El primer problema de la meritocracia es que las oportunidades en realidad no son iguales para todos" Aprendre a estimar els visigots. Les imatges de la Guàrdia Nacional dormint al terra del Capitoli entre estàtues de déus grecoromans i columnes de marbre neoclàssiques després que homes abillats amb pells i banyes penetressin al cor de l’Imperi Americà, ens obliguen a preguntar-nos si nosaltres som els senadors o som els bàrbars.
Un dels triomfs del conservadorisme cultural ha estat convertir la història de la caiguda de Roma en un espantall, la metàfora que invoquem automàticament per visualitzar la derrota de la Civilització a mans d’una gentada analfabeta que ens va enfonsar en centúries d’obscurantisme medieval. Però la veritat és que els europeus som fills dels bàrbars.
Oblidem que la normalitat ens va portar el virus. La tornada a la normalitat comporta el risc elevat de tornar a patir el virus, però hi ha un segon risc encara més gran: oblidar que la normalitat ens va portar el virus.
El govern espanyol va decidir referir-se com a "nova normalitat" al que arribaria després d'acabar la tercera fase del confinament. El govern català ho va nomenar d'una altra manera per dir el mateix: "etapa de represa". En tots dos casos, més enllà de les paraules, es tracta de tornar al que fèiem abans del confinament, reprendre, tornar a la normalitat (amb distància personal, mascareta...). Tornar a produir, tornar a consumir… Vam entrar al confinament abans de la primavera i en vam sortir a l'estiu.
És temps de turisme. La cultura de l'esforç equivocat - Boris Mir. ¡Encerrad al Kraken! Grecia comienza a juzgar al fascismo. Shehzad Luqman tenía de 27 años.
Como cada día, se dirigía en bici al trabajo pasando por Petrálona, un barrio popular del centro de Atenas repleto de cafés, casas bajas, señoras vecinas del barrio de toda la vida que comienzan a acostumbrarse a los jóvenes modernos que lo han puesto de moda. Una moto se pone a su lado y los dos jóvenes griegos que van montados en ella comienzan a insultar a Shehzad. Le tiran al suelo y le asestan siete puñaladas con sus navajas mariposa. Lo mataron por ser pakistaní sin que mediara provocación alguna. Este mes se han cumplido tres años del asesinato. “En esa época todas las personas que no somos blancas teníamos mucho miedo” cuenta Mijalis, ciudadano griego de origen nigeriano. The Wire - directa.cat. “Hay cosas que no se hacen;si se hacen no se dicen;si se confirman, se desmienten” General Saenz de Santamaria.
Notes disperses. Em vaig comprometre a escriure l’article del GLiDi de juny i, com que no tenia idees, vaig demanar auxili als tuitaires.
Descarto algunes propostes molt generals sobre el coneixement i el confinament perquè no crec que pugui aportar res de nou. També descarto les propostes sobre llengua catalana perquè no en soc experta. « Contra las pandemias, la ecología » - Le Monde diplomatique en español. Kirsten Stolle. — "VI-2", de la serie "Virus Illumination", 2013 ¿Será un pangolín?
¿Un murciélago? ¿O incluso una serpiente, como oímos decir antes de que se desmintiera? Está por ver quién será el primero en conseguir incriminar al animal salvaje que ha dado origen a este coronavirus, oficialmente llamado Covid-19, que ha dejado a cientos de millones de personas en cuarentena o atrincheradas tras cordones sanitarios en China y en otros países. Si bien es primordial dilucidar este misterio, este tipo de especulaciones nos impiden ver que nuestra creciente vulnerabilidad frente a las pandemias tiene una causa más profunda: la destrucción acelerada de los hábitats.
Desde 1940, han aparecido o reaparecido centenares de microbios patógenos en regiones en las que, en algunos casos, nunca antes habían sido advertidos. Pero estos últimos no tienen la culpa. El ébola es un buen ejemplo de esto. En el caso de enfermedades transmitidas por garrapatas, se trata del mismo fenómeno. Coronavirus: per què rentar-se les mans amb aigua i sabó és tan eficaç? ‘Renteu-vos les mans sovint (amb aigua i sabó o solucions alcohòliques 70%), especialment després del contacte directe amb gent malalta o el seu entorn.’
Heus ací la principal recomanació que fan les autoritats sanitàries per a prevenir no únicament un possible contagi del coronavirus 2019, sinó de més virus com ara el de la grip. Com és que una fórmula tan simple com l’aigua i el sabó és tan eficaç contra virus tan agressius com aquest? És clar que és una mesura preventiva, no pas guaridora, però és ben eficaç, i té una base científica molt interessant, que un professor de química de Nova Gal·les del Sud, a Austràlia, Palli Thordarson, ha popularitzat amb un fil de piulets a Twitter que s’ha fet viral.
Us traduïm al català una part del text amb l’explicació: Europa está cometiendo crímenes contra la humanidad. La Unión Europea está cometiendo crímenes contra la humanidad.
El único motivo por el que esta afirmación puede resultar fuerte o excesiva es que no la encontramos habitualmente en forma de titulares de prensa. Titulares que deberían ser habituales visto lo visto. ¿Qué hacer frente a la derecha radical? La formación ultraderechista Vox se ubicó como la tercera fuerza en España.
Es el partido que más votos ganó en relación a los comicios de hace apenas siete meses. Y en este punto, no hablamos de porcentajes: un millón más de españoles se inclinaron por Vox. En total, sacaron más de tres millones y medio de votos. Instruccions per fer-se feixista. Ser demòcrata costa un gran esforç i no tothom està interessat a fer-lo. Per què continuar perdent-hi el temps quan es pot tirar pel dret? Instruccions per fer-se feixista (Editorial Empúries) és una denúncia del feixisme hàbilment disfressada de defensa del feixisme. Michela Murgia hi exposa, a través de la provocació i la ironia, els mecanismes que el feixisme utilitza per instal·lar-se en les actituds i el discurs públic. És així com ens convida a no abaixar mai la guàrdia, començant per mirar-nos a nosaltres mateixos. En llegim 14 fragments en la traducció de Mercè Ubach i Xavier Rodrigo. Cómo han vencido al fascismo en Grecia.
El movimiento antifascista ha derrotado a Amanecer Dorado. Pocas veces se puede afirmar con tal contundencia algo así pero Amanecer Dorado ya es historia. Su web oficial dejó de funcionar hace semanas. Las oficinas de lo que hasta hace poco eran sus sedes están en venta. Entre ellas, su cuartel general de la Avenida Mesogeion y la sede del Pireo desde donde se coordinaron ataques durante años, incluido el que terminó con el asesinato del cantante antifa Pavlos Fyssas, conocido como ‘Killah P.’.
Amanecer Dorado ha pasado de ser la tercera fuerza parlamentaria a no tener representación en el hemiciclo. VOX, extranjeros y violaciones: cuidado con la Teoría de la Probabilidad. El partido VOX se ha convertido en la estrella mediática de estas elecciones y uno de los asuntos que han instalado con más éxito en el debate público es la relación entre extranjeros y delitos sexuales. Empecemos por lo evidente: el objetivo de VOX es estigmatizar a un grupo social, lo cual me parece moralmente miserable.
Pero, además, sus argumentos se basan en una falacia matemática que suele explicarse en cualquier curso de teoría de probabilidad. Las reglas de la probabilidad chocan a menudo con nuestra intuición. Abandonar la distopia - Catarsi. La presa de possessió de Donald Trump donava inici a una legislatura plena d’incertesa. L’agressivitat de la campanya i la promesa de mesures com la deportació d’onze milions d’immigrants o el desmantellament de la reforma sanitària feien pensar en una forta retallada de drets i un enduriment de l’autoritarisme de l’Estat.
Catalunya i la paradoxa de la unió. Una gran part dels règims autoritaris i de les dictadures sorgeixen de les urnes. No necessiten alçaments ni cops d’estat. Hi ha alguns ingredients que són imprescindibles perquè els votants es llancin als braços d’opcions autoritàries. Han d’estar exasperats per una inseguretat econòmica constant. A Espanya (Itàlia, Grècia…) aquest ingredient no és cap problema, ja el tenim. Els diversos governs, juntament amb un grapat de partits de ‘esquerra’ o dreta enfeinats a engolir les engrunes del pastís, han fet una tasca meravellosa per la injustícia fiscal i per aprofundir la bretxa entre els ultra-rics, el règim, les seves clienteles i la resta de la gent.Però la injustícia econòmica pot acabar transformant-se en descontentament contra el règim si no es desvia l’atenció. Marina Garcés: "Digna ràbia vincula dos termes clau en tota revolta, dignitat i ràbia" - Planta baixa. Joan Estruch: 'El sistema a la universitat és corrupte'
Joan Estruch (1943) ha estat un dels grans sociòlegs, i mestre de sociòlegs, del país. “El cambio climático es el síntoma pero la enfermedad es el capitalismo” Estamos produciendo una serie de entrevistas en vídeo sobre la era Trump en EE.UU. Antoni Bosch-Veciana: 'L'exemple més transparent de la banalització del llenguatge pot ser el judici al procés' Humanidades contra la barbarie: "Dominar los algoritmos es como dominar las armas nucleares" Matrix ya está aquí. Convertidos en un compendio colosal de datos para empresas y gobiernos, nuestra vida digital condiciona la otra vida 'real'. Els set pecats capitals de les esquerres. Xavier Díez: 'El gran vici de les esquerres és l’obediència. Tot el dia obeeixen' Castigadas por dar agua al sediento. A los indocumentados, ni agua. Les humanitats davant la Quarta Revolució Industrial V.O.S.E. “El cambio climático es el síntoma pero la enfermedad es el capitalismo”
Estamos produciendo una serie de entrevistas en vídeo sobre la era Trump en EE.UU. Si quieres ayudarnos a financiarla, puedes ver el tráiler en este enlace y donar aquí. Profesor de Filosofía moral en la Universidad Autónoma de Madrid, traductor, poeta, ensayista y miembro de Ecologistas en Acción, Jorge Riechmann (Madrid, 1962) desgrana un buen puñado de reflexiones incómodas sobre un modelo de vida que dirige a la humanidad hacia el despeñadero. “Que es manifesti la indignació només a les xarxes suposa un alleujament per al poder” – directa.cat. El que vindrà pot ser pitjor? Pitjor que què? - Opinió Marta Rojals. Carta abierta a los colectivos feministas que hicieron el manifiesto del 8M en Catalunya: una invitación al diálogo.
Nacionalista catalán, nacionalista español – Dominio público. They are us – directa.cat. Carta a mis amistades no independentistas. Educación: Democracia y desobediencia civil. Continúo con el análisis de los conceptos que están apareciendo durante el juicio al 'procés' catalán. Soy consciente de que para mucha gente es un trabajo inútil, e incluso sospechoso.
Creen que toda matización es una cobardía, y todo intento de comprensión es una justificación insoportable. Pienso, por el contrario, que son las simplificaciones pasionales y las certezas precipitadas las que llevan a la injusticia. Hoy quiero hablar de una idea extremadamente interesante, la desobediencia civil. Algo que los independentistas piensan que han practicado y que piensan seguir practicando. Populisme: del ciutadà al poble. DEBAT // El món com a pantalla. Diàleg entre Ingrid Guardiola i Franco Berardi (VO Es) "Después del #MeToo y el #MeQueer, el sujeto de la confesión debería ser el villano" España, una pesadilla de Pascal Bruckner. Dos moments en què l’art va molestar la ciència. “Puedo, pero no quiero” – SomAtents. La guerra alimentaria. Yayo Herrero: “La veritat material del capitalisme mundialitzat és pur feixisme” – directa.cat. Bel Olid - Somnis d’escuma. "Si algún día llegan los golpistas y los fascistas no tendremos argumentos para definirlos"
Carta de un español a sus compatriotas: "Lo veo desde afuera y esto no es normal" Disposats a morir? “Los algoritmos aumentan las desigualdades sociales” Gayatri Spivak: “L’educació és un fetitxe” Maragall: el polític, no el poeta en El bar del Rick en mp3(01/10 a las 11:53:37) 43:13 28994652. El tren de la república. “Som gent de pau” Helena Vázquez: “Era absolutament impossible que la república es pogués implementar” – Poder Popular. El tros que falta. La imatge que volen. Desmuntant el processisme. El preu a pagar per l’autodeterminació. Montse Venturós a judici #NiUnaMés. ‘Res a perdre excepte la por’, carta de Marina Garcés a Jordi Cuixart. Després ningú no en sap res – directa.cat. Bel Olid - «A por ellos» Hi estàs disposada? Buròcrates.