background preloader

BENESTAR MESTRES I NENS

Facebook Twitter

“Confundir placer con felicidad nos hace desgraciados” Hablar de felicidad es científico?

“Confundir placer con felicidad nos hace desgraciados”

No. Y ese es parte del problema de estudiarla, porque no hay una definición consistente de felicidad y, por tanto, no es medible. ¿Prefiere que hablemos de bienestar? Le llamaremos felicidad aquí si prefiere; pero lo que sí es ciencia y demostrable es que confundir placer con bienestar, o llamémosla aquí felicidad, nos hace desgraciados. ¿En qué se diferencian? El placer es egoísta; la felicidad solo es compartida o no es; el placer es efímero; la felicidad, en cambio, se proyecta hacia el futuro sin límites; el placer es sensorial y visceral; la felicidad es difusa, etérea... ¿Por qué los confundimos? Porque el placer es más fácil de obtener, pero esa es también su trampa.

¿La felicidad no requiere estímulos? Requiere actitudes, una disposición, un camino... ¿Por qué? 7 Things Emotionally Intelligent People Don't Do At Work. Emotionally intelligent people don't try to prove their importance.

7 Things Emotionally Intelligent People Don't Do At Work

Raw Pixel Emotional intelligence and the workplace might seem like oil and water, but they are inextricably linked. Self-awareness and social intelligence are similar, and arguably quite important – especially at your job. People are sensitive about work in the way they are sensitive about money – it’s common to assume that each make moral or hierarchical statements about who we are. This leads to a lot of self-consciousness, fear and projection, all of which can easily seed itself beneath the surface of day-to-day life and make us more sensitive to ordinary interactions that we may not need to be.

For many, a job is more than a means to an end, it is an identity. Here, the 7 main things that emotionally intelligent people do differently at work. 1. The boss had a bad morning at the Q2 budget meeting. “Ascribing intent” is when we assume things are about us when they aren’t. 2. 3. 4. 5. Infants, publicitat televisiva i estereotips, una combinació explosiva. Un nen mirant la tele | Acistock Els nens i nenes d’entre quatre i set anys són els menors d’edat que més temps passen davant el televisor, gairebé tres hores al dia, segons apunten les dades de l’Informe Televisió i Menors 2015, elaborat per l’Associació d’Usuaris de la Comunicació (AUC), a partir de dades de Kantar Mitjana.

Infants, publicitat televisiva i estereotips, una combinació explosiva

En la mateixa línia, l’estudi Kids TV Report, de la consultora Eurodata TV Worldwide, reflecteix que els nens i nenes residents a Espanya estan en els primers llocs de països europeus que més temps dediquen a veure la televisió, superant la mitjana europea de 2 hores i 14 minuts, molt per davant dels menors a Anglaterra i França i bastant lluny de l’hora i 33 minuts que dediquen els nens i nenes a Alemanya. En aquest marc s’ha generat en els últims 30 anys una gran preocupació pel tema de la publicitat infantil televisiva i els seus efectes.

A Europa, Suècia és el país més estricte en matèria de regulació. Estrés laboral: El síndrome del trabajador quemado. Sobrecarga de trabajo, expectativas demasiado altas o falta de directrices claras por parte de los responsables de una empresa.

estrés laboral: El síndrome del trabajador quemado

Hay múltiples factores que pueden conducir a un empleado a sufrir burnout, en español síndrome del trabajador quemado. “Todavía se está estudiando la definición más exacta, pero se refiere a un estado de agotamiento y un sentimiento de falta de eficiencia que derivan en negligencia con los objetivos a cumplir por parte del trabajador”, señala Jesús Montero-Marín, psicólogo clínico e investigador en el Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud. El término no es nuevo. El psiquiatra estadounidense Herbert Freudenberger lo acuñó en 1974 en el libro Burnout: The High Cost of High Achievement y lo definía como la falta de motivación o incentivos, especialmente cuando no se alcanzan los resultados deseados. ¿Cómo puede una persona saber si lo padece? - Sin desafíos: se sienten indiferentes hacia las tareas que tienen que realizar.

Reducir los niveles de activación. Els nens opinen sobre el seu benestar. ¿Son felices los profesores? Si quieres tomar el pulso de tu país, escucha a los maestros y los profesores.

¿Son felices los profesores?

Si quieres que un artículo provoque el anhelado click que hace las veces de levadura en la red, no escribas sobre lo que te han contado, porque lo que se espera hoy de cualquier columnista es que anime el cotarro, y animar el cotarro significa escribir sobre Cataluña, Puigdemont o Woody Allen, por poner tres ejemplos significativos. La educación interesa bien poco. Tan poco, que el gran acuerdo sobre nuestro sistema educativo sigue esperando turno porque antes ha de arreglarse España. ¡Como si eso fuera a ocurrir alguna vez!

Además, para qué escribir, si cada español lleva en su interior un experto que arreglaría la educación en dos patadas. Con curiosidad y muchas dudas sobre lo que voy a decir tomo el AVE hacia Sevilla para encontrarme con profesores de Lengua y Literatura. Debiéramos defender y promover la colaboración de los padres en la enseñanza. Mestres poc valorats?