background preloader

Literatura catalana

Facebook Twitter

Panorama de la literatura catalana de postguerra. Para algunos, la victoria alcanzada en 1939 corrigió felizmente la suma de errores cometidos a lo largo de la historia contemporánea.

Panorama de la literatura catalana de postguerra

Entre ellos, la tolerancia concedida a una cultura local, la catalana, que se había desarrollado, insidiosamente, en amplias zonas del noreste peninsular. “Atención preferentísima ha de merecerme la cultura en todas sus graduaciones”, decía el primer gobernador civil franquista de Barcelona, don Wenceslao González Oliveros, al tomar posesión de su cargo (1). “Cuarenta años de progresiva desespañolización (salvo el breve, próspero y sosegado período dictatorial) exigen un esfuerzo inmediato y continuo de signo contrario. En la reespañolización cultural de Cataluña espero poner lo principal de mi empeño, desde la primera enseñanza a la alta cultura; auténtica y última explicación de muchos acontecimientos y actitudes lamentables, incluso en los órdenes al parecer más distantes de la esfera espiritual.”

Una cultura agónica: tres factores Epílogo. Reportatges - Ara.cat. Marc Pastor, ¿el David Lynch de la literatura catalana? Dimarts, 14 de març del 2017 - 18:31 CET Marc Pastor (Barcelona, 1977) és el David Lynch de la literatura catalana.

Marc Pastor, ¿el David Lynch de la literatura catalana?

Les seves novel·les ens atrapen des de la primera pàgina, però a partir de cert moment ens fan entrar en una altra dimensió: llavors hem de reconsiderar tot el que hem llegit a la llum de les novetats, que en el cas de Pastor solen incloure viatges en el temps. Com en Lynch, les imatges ens capturen, però el que resulta més característic és la trama. Farishta, la cinquena novel·la d’aquest autor, inclou menys jocs lingüístics que les anteriors, però en canvi les formes que adopta la narració són més variades: dietari personal, retalls de premsa, transcripcions d’entrevistes, informes, mapes, croquis, dibuixos infantils, postals, fotografies, notes manuscrites, anàlisis clíniques, un top five de petons... 'Farishta' Marc Pastor Amsterdam / Catedral Traducció al castellà de Josan Hatero 20,90 / 20,50 euros 472 / 544 pàgines.

Literatura catalana: 35 llibres recomanats per Sant Jordi 2017. Dimarts, 18 d'abril del 2017 - 16:00 CEST Aquesta és la nostra selecció de la producció recent de la literatura catalana.

Literatura catalana: 35 llibres recomanats per Sant Jordi 2017

Hi ha altres títols, d'autors amb lectors fidels, vendes garantides, presència constant als mitjans... els trobareu en una altra de les nostres llistes, dedicada als 'best-sellers' que des de fa setmanes acaparen les llistes dels llibres més venuts. Hi incloem quatre traduccions d'un valor excepcional. QUAN ARRIBA LA PENOMBRA / CUANDO LLEGA LA PENUMBRA Jaume Cabré. Proa / Destino. 20 euros Ja fa sis anys de la publicació de ‘Jo confesso’, així que Jaume Cabré ha decidit mantenir-se en contacte amb els seus lectors, mentre segueix escrivint la seva pròxima novel·la, amb una col·lecció de 13 relats, alguns d'ells gairebé novel·les curtes, recopilats durant els últims anys.

ELS ESTRANYS Raül Garrigasait. Puesta al día en las letras catalanas. La ausencia fecunda El cuento es el género que ha dado en catalán mejores resultados en estas últimas décadas Es fácil encontrar dos o tres novelas al año en catalán, capaces de satisfacer al más exigente de los lectores Durante las últimas décadas los poetas catalanes han aprendido a vivir sin los maestros que llevaron adelante el intenso proceso creativo que se abre entre Jacint Verdaguer y Gabriel Ferrater.

Puesta al día en las letras catalanas

Puestos a empeorar las cosas, en las últimas décadas, más o menos como en todos lados, los vientos del mercado y de la inepcia contemporánea han desplazado la poesía a la periferia. Se abrió entonces el interrogante de si Foix, Riba, Espriu, Carner o Vinyoli tendrían dignos sucesores. Un autor: Enric Casasses. Paperdevidre. Abans equivocada que lesbiana. Projecte TRACES. Base de dades de llengua i literatura catalanes. PERE CALDERS. Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània. Les quatre grans Cròniques. Les quatre grans Cròniques és el nom amb el qual es coneixen quatre obres escrites en català a finals del segle XIII i durant el XIV.

Les quatre grans Cròniques

Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic. Les quatre grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l'Europa medieval.[1] ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA. Rafael d'Amat, baró de Maldà (Barcelona, 1746 - 1819).

ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA

Escriptor. Membr... Siglo de Oro Valenciano. El Siglo de Oro valenciano o Siglo de Oro de las Letras Valencianas, corresponde a un periodo histórico que abarca prácticamente todo el siglo XV y el siglo XVI.

Siglo de Oro Valenciano

Considerándose un gran movimiento cultural, abarca todas las ciencias de la época y aporta las mejores obras literarias en valenciano escritas en el reino de Valencia. La inmensa mayoría de grandes escritores de esta época son valencianos o escriben en valenciano. Este gran resurgir del Reino de Valencia se finalizará con el descubrimiento de América, la corona de Aragón junto con la corona de Castilla aplicará todos sus recursos en esa gran empresa. Literatura en catalán.

La literatura en catalán es la escrita en la lengua catalana, llamada valenciano en la Comunidad Valenciana.[1] Lírica medieval: los trovadores[editar] Aunque ya se encuentran a lo largo del siglo XI algunos documentos de carácter feudal en los que se utiliza la lengua romance catalana, en su totalidad o mezclada con un latín deficiente, como los Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet,[2] el primer testigo de uso literario de la lengua son las Homilías de Organyà de finales del siglo XI o principios del XII, que consisten en fragmentos de un sermonario destinado a la predicación del Evangelio.

Literatura en catalán

Cabe destacar, sin embargo, que existían pocas diferencias entre la lengua catalana y las diversas variedades occitanas (provenzal, lenguadociano, lemosín, gascón...), muchas menos en la Edad Media, ya que durante esa época y en siglos posteriores se consideraban la misma lengua. Crónicas históricas[editar] Esplendor medieval[editar] Cerques guiades. Base de dades de llengua i literatura catalanes. Poesia en català als segles XIV i XV. Manuscrit de l’Espill de Jaume Roig Després de més dos-cents anys de seguir les normes retòriques estrictes de la poesia trobadoresca, els poetes catalans deixen el provençal i comencen a escriure en català i reben influències d'altres cultures romàniques.

Poesia en català als segles XIV i XV

Literatura andorrana. La literatura andorrana forma part de la literatura catalana o sigui de la llengua catalana.

Literatura andorrana

Està formada pels escrits creats al Principat d'Andorra o pels autors andorrans. Els principis de la literatura andorrana[modifica | modifica el codi] Segle d'or valencià. El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta gairebé tot el segle XV i que aporta les millors obres literàries en valencià de l'època. La immensa majoria dels grans escriptors d'aquest temps són valencians. Descripció[modifica | modifica el codi] Alguns autors inclouen l'obra Lo Somni de Bernat Metge (publicada el 1399 a Barcelona) com a inici de l'època, tot i que freqüentment aquesta obra se sol excloure i se sol començar amb Francesc Eiximenis, nascut a Girona, i que entre els anys 1384 i 1408 va viure a València, on va escriure la major part de les seues obres. Com a teòleg i predicador la seua obra fou de caràcter religiós (per a complementar la seua tasca de predicador), i es presentava "per manera simple e grossera", amb llenguatge popular amb l'objectiu d'arribar al poble pla.

Noucentisme. El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle XX. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Es va caracteritzar per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle, sovint en contraposició als del segle anterior. Definició. Literatura modernista. Renaixença. La Renaixença és un moviment cultural del català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento gallec o el Felibrige a Occitània. Literatura en català.

Literatura - Institut Ramon Llull – Llengua i cultura catalanes. Períodes Literaris a lletrA. El Barroc Moviment europeu que comprèn del tombant dels segles XVI-XVII fins al XVIII. Books 2010 2019 024 2014 1 6. Ausiàs March i la seva època.