Un polsim de ciència, tres gotes de dades. L’ínclit Josep Pla, autor de centenars de pàgines llustroses dedicades a la gastronomia, sostenia que “en totes les coses de la vida es pot fer el boig, però en la cuina, mai”.
Els principis gastronòmics planians de respecte a la tradició, la simplicitat i els productes locals, però, es van començar a esquerdar a finals dels vuitanta al País Basc i l’Empordà. “Al principi érem quatre bojos que teníem ganes de fer coses diferents”, explicava aquesta setmana Ferran Adrià, el màxim responsable de fer miques aquests principis i de fer avançar una revolució que va incendiar els fogons de tot el món.
Una revolució en què la ciència va tenir un paper estel·lar (només cal recordar termes com gastronomia molecular o cuina tecnoemocional amb què s’han batejat els resultats de les noves tècniques desenvolupades en restaurants com El Bulli o El Celler de Can Roca). Mantenir el lideratge Esferificació de premis 50 anys enrere Una relació imprescindible. "Les caresties i fams a les ciutats catalanes durant l'edat mitjana" Plecs d'Història Local (juliol, 2016), 2-4. MapaPerills. Alimentació. Canal Salut. Notícies - ACCA. La demanda de menjar a domicili porta el "boom" de les cuines núvol o fantasma a Barcelona.
Amb el creixement de la demanda del menjar a domicili estan creixent les anomenades "dark kitchens" o "cuines fantasma".
Estan en auge, però no són restaurants oberts al públic. Solen ser locals on ningú diria que hi ha un restaurant. Atenen comandes per a les plataformes de repartiment d'àpats a domicili. La idea "dark kitchen" neix a Londres, quan es van instal·lar cuines en contenidors portuaris de mercaderies que s'ubicaven, per exemple, en aparcaments enmig de la ciutat. La premsa britànica en va consolidar el nom. Les cuines fantasma s'han estès per tot el Regne Unit i també arreu del món. En l'últim any, una de cada dues persones a Espanya ha demanat alguna vegada menjar a domicili, segons un estudi de la consultora especialitzada en consum Kantar Worldpanel.
Un restaurant que no sembla un restaurant Aquestes cuines automatitzen els processos de cuina per anar més ràpid i s'ubiquen en locals ben comunicats, però no necessàriament atractius des de fora. Gallina Blanca tanca la planta de Sant Joan Despí, amb 60 anys d'història. El desembre de l'any passat, el Grup Agroalimen va anunciar que tancaria la planta de Gallina Blanca després de 60 anys a Sant Joan Despí.
Ha arribat el moment. Aquest divendres és l'últim dia d'unes instal·lacions amb molta història, un símbol de l'evolució de la indústria alimentària en els últims 80 anys. La producció es traslladarà a Osca i s'ha arribat a un acord amb els treballadors que inclou jubilacions, indemnitzacions i recol·locacions. A l'edifici antic s'hi construirà la seu corporativa del grup Agroalimen al qual pertany Gallina Blanca. La companyia, fundada en plena Guerra Civil per Lluís Carulla, es va traslladar a finals dels anys 50 a Sant Joan Despí, quan, amb l'èxit de les pastilles de brou Avecrem, les instal·lacions de Barcelona van quedar petites.
Raúl Sanz, tècnic de l'Arxiu Municipal de Sant Joan Despí: "És el mateix moment que coincideix amb l'onada migratòria de gent que venia aquí, a Sant Joan, i a tot el Baix Llobregat. Modest Dot: Fernanda Tejada: Raúl Sanz: La Cocina Vegetariana Moderna - Ignacio Domenech (1923) Institut Català de la Cuina Catalana. És important que l’aprofitament del material presentat en aquest projecte sigui funcional, és a dir, que tracti de respondre a interrogants i desperti l’interès i la participació en una campanya que difon cultura i construeix història a la vegada.
Un dels elements claus en l’aprenentatge són les idees pròpies que té l’alumnat sobre el tema que s’aborda, idees que es fonamenten en la tradició popular, els costums familiars, la informació dels mitjans de comunicació i/o la transmissió interpersonal. L’objectiu bàsic d’aquest projecte adreçat als centres educatius és contribuir a que aquestes idees prèvies de l’alumnat els permetin aprofundir en el sentit patrimonial com a font d’identitat, que se les facin seves i les integrin en el seu bagatge cultural.
El projecte escolar Patrimoni alimentari i culinari català s’estructura partir de quatre continguts: Patrimoni/ TradicióProductes agroalimentarisCuina catalana Nutrició i salut Primària 1.1 Tradició. 1.2 Productes agroalimentaris. Secundària.