background preloader

EL WEB DE LES CIÈNCIES SOCIALS · Enllaços i recursos per a les Ciències Socials a l'ESO i al batxillerat: Història i Geografia, Història de l'Art, Història del Món Contemporani, etc.

EL WEB DE LES CIÈNCIES SOCIALS · Enllaços i recursos per a les Ciències Socials a l'ESO i al batxillerat: Història i Geografia, Història de l'Art, Història del Món Contemporani, etc.
Enllaços i recursos per a les Ciències Socials a l'ESO i al batxillerat: Història, Geografia, Història de l'Art, etc. © El Web de les Ciències Socials, 2018 Apunts Incomplets: Història món contemporani, 1r batx. Apunts Incomplets: Història, 2n batxillerat Apunts Incomplets: Socials ESO (Moderna i Contemporània) Facebook i Història món contemporani, cursos 2011-2013 Bloc d'Història Oral a Quart d'ESO, curs 2007-2008 Treball de recerca de Btx: El pas de l'AVE per Riells i Viabrea Treballs de geografia humana a tercer d'ESO, curs 2004-2005 Treballs d'història oral a quart d'ESO, curs 2003-2004 Materials d'història aportats pels alumnes, 2004, 2008, 2010 Castelló de Farfanya al segle XVII República, guerra i postguerra a Gelida Fem Socials amb l'ordinador La pissarra digital Que no pari la música Web Històrica de l'INS Vescomtat de Cabrera (2006-2016) Eix cronològic: Restauració al segle XIX (1875-1898) Eix cronològic: Restauració al segle XX (1989-1931) Eix cronològic: Segona República (1931-1936) Related:  Recursos CCSSsocials

Jugando con la Historia Socials Planeta en mapes. Eina que permet trobar l'altitud d'un lloc. La longitud i la latitud. Geo-Names permet localitzar un lloc a partir del codi postal i saber-ne les coordenades. Coordenades. Orientació: Els punts cardinals i la brúixola. Orientar-se a la Terra, cartografia. Escala mapa 5è/6è Comienzo Esta es la primera página de un conjunto de actividades para el estudio de la ciudad, tomando como ejemplo Zaragoza. Son materiales pensados para trabajar con alumnos de Enseñanza Secundaria Obligatoria y abarcan los contenidos de Geografía, Historia, Arte, Historia del Pensamiento e Historia de la Ciencia, aunque el punto de arranque siempre son los contenidos geográficos. Estos materiales pretenden una metodología en la que el alumno sea sujeto activo de su aprendizaje, a la vez que intentan atender a la diversidad de las aulas y se plantean como objetivo didáctico colaborar, desde la perspectiva de las Ciencias Sociales, a la consecución de las competencias básicas que constituyen las finalidades de la Enseñanza Secundaria Obligatoria.

Proyecto Clío HISTORIATA | Materials educatius – Ciències Socials, Geografia i Història Un mapa cada dia: Quan els noms volen dir coses diferents En els mapes, en la cartografia, una peça essencial són els noms. Noms d’estat, de nació, de regió, de ciutat, d’accident geogràfic, de muntanya, de riu, de mar… Sense els noms, els mapes sembla que perden el sentit. Però què passa quan canvien de significat al llarg del temps? Aquest mapa intenta exemplificar el problema que significa ensenyant sis casos de noms geogràfics africans que abans significaven una cosa i que ara en volen dir una altra. Butlletí de notícies de VilaWeb Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu En l’antiguitat, per exemple, Líbia, Etiòpia o la mateixa Àfrica indicaven coses diferents de què són avui. Fins i tot hi ha regnes precolonials africans que han donat nom a estats actuals però que geogràficament no es corresponen. –Si voleu veure tots els mapes d’aquesta sèrie els trobareu ací.

Els ecosistemes La energia lluminosa del Sol és captada per les plantes que la utilitzen per fer la fotosíntesi. En aquest procés, les plantes fabriquen glucosa, un compost orgànic, a partir de substàncies inorgàniques, l'aigua i el diòxid de carboni, que no tenen energia. La reacció és la següent: Durant aquesta reacció, l'energia lluminosa es transforma en energia química, ja que la glucosa es una molècula que emmagatzema energia en els enllaços que uneixen els seus àtoms. Els animals, no poden aprofitar l'energia del Sol i per obtenir energia han de menjar altres sers vius , per això als animals se'ls hi diu organismes heteròtrofs perquè a diferència de les plantes no fabriquen matèria orgànica sino que la prenen dels aliments que mengen. En aquest esquema es pot veure com l'energia (fletxes negres) i la matèria (fletxas blanques) circulen per un ecosistema. El cicle de la matèria Xarxes i cadenes tròfiques Esquema d'una xarxa tròfica marina. Successions

Estado, distancia y control social: reflexiones en torno a una m Antonio Jiménez Estrella Juan Carlos Maroto MartosUniversidad de Granada Estado, distancia y control social: reflexiones en torno a una medición de caminos en la Granada de mediados del siglo XVI (Resumen) En el presente artículo pretendemos reflexionar, a fin de dar algo más de luz, sobre el estado de las mediciones de distancias en un espacio y tiempo muy concretos: la Granada de la segunda mitad del siglo XVI. Para ello utilizamos como punto de partida la medición original solicitada por un grupo de población musulmana poco conocido, los gazís granadinos, en respuesta al auto de alejamiento decretado contra ellos por Felipe II en 1563. De acuerdo con dicho planteamiento, abordamos en primer lugar el análisis del contexto histórico y político en el que se desarrolló, así como las consecuencias derivadas de su aplicación en la sociedad granadina del Quinientos. Por último, presentamos una trascripción completa del documento objeto de estudio. El contexto histórico

MAESTROTECA PROGRAMACIÓ 1r ESO CURS 2019/20 1. ÀMBIT DE LES CIÈCIES SOCIALS: Dimensions, Competències i Indicadors Les competències bàsiques de la matèria de ciències socials: geografia i història es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes analitzar fets i situacions a partir de l’aplicació dels coneixements i de les metodologies que proporciona la matèria. Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries per entendre el món i per esdevenir persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa i en canvi. funcionalitat didàctica i d’intencionalitat educativa. 2015 Àmbit social (ciències socials: geografia i història) 171 dimensió geogràfica permet que l’alumne s’apropiï dels espais i medis on desenvolupa la seva vida quotidiana, els apreciï i s’hi identifiqui territorialment i culturalment. Dimensió geogràfica Dimensió històrica propi pensament, la consciència històrica i la construcció de la pròpia identitat. El planeta Terra Els atles

Tiki-Toki Timeline Maker: Beautiful web-based timeline software Calendaris en 4 anys celebraríem el cap d'any un dia abans. en 40 anys ho celebraríem 10 dies abans. en/ 400 ho celebraríem 100 dies abans (al final de l'estiu en l'hemisferi nord) i totes les estacions estarien desplaçades. Per aquest motiu cada 4 anys s'afegeixi un dia al mes de Febrer per a “posar-nos al dia”. És el que anomenem un any de traspàs. Però com que la Terra en realitat triga una mica menys de 365 dies i 6 hores (365 dies 5 hores 48 minuts i 46 segons) encara s'ha de fer algun “trampa” i, de tant en tant, saltar-se algun de traspàs si no volem “avançar-nos”. ¿Com podem saber si un any és de traspàs o no? La regla “oficial” per a saber si un any és de traspàs és mirar la seva divisibilitat per 4. l'any sigui divisible per 4, excepte si és un final de segle (acaba en 00). l'anys sigui un final de segle i les dos primeres xifres de l'any també siguin divisibles per 4 (així el 1900 o el 2100 no són de traspàs però el 2000 si perquè la divisió 20/4 és exacta).

Estrabón :.: Geografía de España Clases de Ciencias Sociales

Related: