ORTOGRAFIA

Normes de Castelló. Les Normes Ortogràfiques de Castelló, o simplement Normes de Castelló o Normes del 32, són unes normes ortogràfiques elementals per a la llengua catalana-valenciana, que seguixen, bàsicament, les normes fabrianes, adaptades a les particularitats del valencià.

Aquestes normes les van signar el 1932 les més importants institucions culturals del País Valencià. En certa manera, les normes troben un compromís, en el sentit que respecten en essència l'estil i les normes ideades per Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans, però permeten l'ús d'idiosincràsies valencianes. És important destacar que no són unes normes ortogràfiques completes; són simplement una guia. De fet, la situació del valencià estàndard actual segueix esta guia aproximadament, però és important tindre palés també que algunes coses que es consideren no ortogràfiques hui en dia (com, per exemple, atre per altre) es permetien a les Bases de Castelló originals.

Història[modifica | modifica el codi] Normes d'ortografia valenciana [versió per a ús acadèmic] - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Una de les causes que han dificultat l'ús escrit de la llengua valenciana, ha estat la manca d'unitat ortogràfica, per la qual han propugnat sempre els amants de la nostra parla sense que mai s'haguera pogut arribar a un acord: acord al que fa poc han arribat entitats i escriptors autorisats, formulant i acatant unes normes ortogràfiques que, per tractar-se d'una obra purament valencianista, l'Ajuntament de València es creu en el cas de propagar en la solemnitat de la Festa del Llibre.

Bases 1. En principi de paraula s'escriu b i no p en els prefixes ab, ob, sub (abdicar, objecció, substantiu) i s'escriu p i no b en cap (captar). Excepcions: apte, apnea, optar, òptic, òptim; cabdal, cabdell, cabdill. Tant la regla com les excepcions s'extenen als composts i derivats (de substància, ínsubstancial; de cabdell, cabdellar); esta observació deu donar-se per feta en tots los casos semblants. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. Llengua Catalana I-Exercicis. Ortografia del català. L'ortografia catalana recull les normes d'escriptura del català, tant de les paraules com dels altres signes gràfics.

L'alfabet català[modifica | modifica el codi] Article principal: Alfabet català Història[modifica | modifica el codi] La història de l'ortografia catalana presenta una singularitat respecte a les altres llengües romàniques. Aquestes, en general, han anat elaborant l'ortografia a partir del llatí adaptant-lo a les particularitats fonètiques pròpies. En el segle xvi, després d'un segle d'or, es va començar a produir una ruptura. Al segle xix va sorgir la consciència de recuperar una unitat, que havia de començar necessàriament per l'ortografia. En el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat l'octubre de 1906 a Barcelona, es van definir les bases definitives.

Posteriorment l'aparició del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC va suposar una nova fita en la fixació ortogràfica[3] de la llengua, amb l'addició de neologismes i usos moderns de l'idioma. Aventura't amb l'ortografia- Català - Educació primària_ edu365.cat. 1.

La B i la V 2. Escric majúscules 3. Separem síl·labes 4. Amb apòstrof o sense? Corrector ortogràfic valencià.