Els blocs que segueixo

FacebookTwitter
Quan em pregunten a quin estil musical correspon Sigur Rós no sé mai què respondre. En primer lloc, m’excuso per no ser cap expert en estils musicals contemporanis, però em tranquil·litzo quan penso que ningú no sap ben bé a quin “calaix” col·locar-lo . I això és bo, perquè catalogar és tancar una idea en una capseta . http://hiperactivicat.wordpress.com/2013/02/21/takk-gracies-per-existir-sigur-ros/

Takk (gràcies) per existir, Sigur Rós « hiperactivicat

No sé si algú de vosaltres ha somiat mai amb donar la volta al món. Jo no, però sí que he volgut sempre viatjar molt i conèixer molts països i persones diferents. És un somni bastant comú, però poques persones són les que s’arrisquen a dur-lo a terme fins arribar a l’extrem. http://cafepedagogic.com/2013/01/18/dues-formes-de-donar-la-volta-al-mon/#more-2161

Dues formes de donar la volta al món. | Cafè Pedagògic

Dia 244 (29/03/13) Boambee – Kempsey 108 km (total: 20.576) 5h:51m:55s Som a l’any 2013. La Terra està immersa en el caos postapocalíptic. L’illa-continent anteriorment coneguda com a Austràlia és el darrer reducte de la Humanitat. Els seus pocs supervivents s’aferren desesperadament a la vida mentre un clima inclement, una fauna cada cop més ferotge i la manca d’aliment s’afanyen a rematar l’hecatombe. http://www.rodamon.tv/category/diari/

Diari | Rodamón

http://www.rodamon.tv/2013/02/14/201-sempre-hi-ha-algu-mes-boig/ Dia 201 (14/02/13) Kuala Lumpur – Seremban 66 km (total: 16.664) 3h:20m:51s Recordo quan vaig fer l’esprint final per ser a Hanoi a temps per rebre la Cris i molts de vosaltres vau fer-me arribar signes de preocupació. Vaig haver de pedalejar uns 150 km diaris durant un parell de setmanes, molts dies passant de 160.

201. Sempre hi ha algú més boig | Rodamón

Educació especial

an→←na: botons

De petita jugava amb una bosseta de roba plena de botons, de totes mides i colors, a casa de la meva àvia. Malauradament aquella bossa va desaparèixer de les meves mans al mateix temps que se'm va escapar la infantesa. Ara ja sense innocència, sense botons i sense àvia, he descobert que a dins tinc una capseta on queden emmagatzemades tot de paraules que m'agraden. Potser perquè dins del meu cap sonen rodones. Com els botons de la bosseta de casa de la meva àvia. http://an-tavia-na.blogspot.com/2009/02/botons.html

Tria la teva aventura: La capsa de botons

http://xocolatera.blogspot.com/2011/02/la-capsa-de-botons.html Aquella capsa era màgica, era un petit tresor. Podies trobar botons de mil formes i colors. La de l’àvia era la més preuada i plena a vessar, ja que s’esqueia als tants anys de professió de modista.
Si quan vaig escriure les primeres lletres d’Arrels algú m’hagués dit que la primera obra que en veuria la llum seria un bloc sobre horticultura ecològica no m’ho hauria cregut. Però això és així. El proper dilluns començarem a difondre el bloc “Catiusques” a través dels nostres comptes personals als mitjans socials. Una nota ràpida: Tinc pendent un post sobre els conflictes d’Identitat Digital. Qui diu què?

La primera obra d’Arrels veurà la llum dilluns « arrooteslogbook

http://arrooteslogbook.wordpress.com/2013/02/06/139/

Sobre mi « Yolanda, una escritora novel…

http://yolandacruz.wordpress.com/about/ Yolanda Cruz nace en Barcelona en 1980. Miembro de una humilde familia numerosa – son 6 hermanos- su infancia es un aprendizaje continuo; comienza a escribir desde muy pequeña. Sus primeros relatos interesantes son en la época de adolescencia donde empieza a interesarse por diferentes autores: Mario Benedetti, Gustavo Adolfo Bécquer, Franz Kafka, William Shakespeare, Charles Baudelaire y J.W. Goethe entre otros.
http://www.nuvol.com/entrevistes/antoni-dalmases-fer-el-pallasso-per-fer-se-simpatic-es-antieducatiu/ L’escriptor Antoni Dalmases ha publicat ‘Caos a les aules’, un testimoni de primera mà de la desintegració del nostre sistema educatiu. Dalmases escriu amb la urgència del qui ens adverteix d’una situació greu, sense perdre el sentit de l’humor ni tampoc la fe en el seu ofici. ‘Caos a les aules’ és un relat absorbent, escrit a cavall de la crònica i l’assaig, que no ens dóna treva ni per respirar.

Antoni Dalmases: “Un bon professor és un model que val la pena d’imitar”

http://blocs.xtec.cat/elcalaixet/ Fa uns dies vaig rebre des del bloc DITELLES: http://ditelles-esther.blogspot.com.es/ el premi ONE LOVELY BLOG AWARD. Moltes gràcies Esther per triar el meu bloc. A mi el teu també em resulta molt interessant i per aquest motiu t’ho reenvio!

EL CALAIXET DE RECURSOS PER A L'EDUCACIÓ INFANTIL | Bloc de recursos per a l'educació infantil

On hi ha enfonsat un transatlàntic italià conegut com “El Correu”? | L’home dibuixat

On hi ha enfonsat un transatlàntic italià conegut com "El Correu"? Aquesta setmana « El joc de Catalunya » tracta d'un tema del que sóc un absolut neòfit. He fet algunes cerques i els resultats apunten a dues possibles ubicacions: bé la Platja de l’Almadrava a Roses o bé a l'Ametlla de Mar. Finalment he optat per aquesta última possibilitat en veure aquesta entrada de la revista « Fondària » del Club d'Immersió Biologia de la Universitat de Barcelona on es parla d'un vaixell enfonsat que ben bé podria ser el protagonista de la pregunta:
Hola a tothom, Em dit doncs que, tot i que les dificultats dels alumnes SA no tenen a veure només amb els aprenentatges, aquest és un tema que requereix intervenció psicopedagògica atès que, les dificultats en les relacions socials els dificulten molts aprenentatges acadèmics i, impossibilita que puguin demostrar allò que poden i saben fer. Doncs bé, sabeu que les tècniques d'estudi de l'Eùlàlia és un dels aspectes fonamentals de la meva intervenció psicopedagògica d'aquest semestre. És evident doncs que, per les seves capacitats memorístiques, sobretot, dels temes que són dels interés, és molt més fàcil per a l'Eulàlia poder estudiar aquelles assignatures i material que no suposa l'afegit d'haver d'entendre-ho. Tot i així, això no vol dir que, en aquest aspecte no necessiti aprendre algunes tècniques d'estudi que li faciliten aquesta tasca. No fa gaires dies, l'Eulàlia s'havia d'afrontar a l'estudi de les capitals i els països de tot el món.

Síndrome d'Asperger

A cals Correnits. Gran macarronada per agafar energies Com tota bona història comença la nit anterior. Al sopar amb els amics de correnits al que em vaig enxufar amb els koalasteam . Entre birres, fèiem veure que planificàvem alguna cosa i com era d’esperar allò de les 11 a casa, no ens ho creiem ni nosaltres. Els rumors que, per raons meteorològiques, podrien endarrerir la sortida o escurçar el recorregut em posaven de mal humor.

Potser ens hem passat d’èpica per ser la primera ultra oficial « monspossibles