
Els blocs que segueixo
Quan em pregunten a quin estil musical correspon Sigur Rós no sé mai què respondre. En primer lloc, m’excuso per no ser cap expert en estils musicals contemporanis, però em tranquil·litzo quan penso que ningú no sap ben bé a quin “calaix” col·locar-lo . I això és bo, perquè catalogar és tancar una idea en una capseta .
Takk (gràcies) per existir, Sigur Rós « hiperactivicat
No sé si algú de vosaltres ha somiat mai amb donar la volta al món. Jo no, però sí que he volgut sempre viatjar molt i conèixer molts països i persones diferents. És un somni bastant comú, però poques persones són les que s’arrisquen a dur-lo a terme fins arribar a l’extrem.
Dues formes de donar la volta al món. | Cafè Pedagògic
Dia 244 (29/03/13) Boambee – Kempsey 108 km (total: 20.576) 5h:51m:55s Som a l’any 2013. La Terra està immersa en el caos postapocalíptic. L’illa-continent anteriorment coneguda com a Austràlia és el darrer reducte de la Humanitat. Els seus pocs supervivents s’aferren desesperadament a la vida mentre un clima inclement, una fauna cada cop més ferotge i la manca d’aliment s’afanyen a rematar l’hecatombe.
Diari | Rodamón
201. Sempre hi ha algú més boig | Rodamón
Educació especial
an→←na: botons
De petita jugava amb una bosseta de roba plena de botons, de totes mides i colors, a casa de la meva àvia. Malauradament aquella bossa va desaparèixer de les meves mans al mateix temps que se'm va escapar la infantesa. Ara ja sense innocència, sense botons i sense àvia, he descobert que a dins tinc una capseta on queden emmagatzemades tot de paraules que m'agraden. Potser perquè dins del meu cap sonen rodones. Com els botons de la bosseta de casa de la meva àvia.Tria la teva aventura: La capsa de botons
Si quan vaig escriure les primeres lletres d’Arrels algú m’hagués dit que la primera obra que en veuria la llum seria un bloc sobre horticultura ecològica no m’ho hauria cregut. Però això és així. El proper dilluns començarem a difondre el bloc “Catiusques” a través dels nostres comptes personals als mitjans socials. Una nota ràpida: Tinc pendent un post sobre els conflictes d’Identitat Digital. Qui diu què?
La primera obra d’Arrels veurà la llum dilluns « arrooteslogbook
Sobre mi « Yolanda, una escritora novel…
Antoni Dalmases: “Un bon professor és un model que val la pena d’imitar”
EL CALAIXET DE RECURSOS PER A L'EDUCACIÓ INFANTIL | Bloc de recursos per a l'educació infantil
On hi ha enfonsat un transatlàntic italià conegut com “El Correu”? | L’home dibuixat
On hi ha enfonsat un transatlàntic italià conegut com "El Correu"? Aquesta setmana « El joc de Catalunya » tracta d'un tema del que sóc un absolut neòfit. He fet algunes cerques i els resultats apunten a dues possibles ubicacions: bé la Platja de l’Almadrava a Roses o bé a l'Ametlla de Mar. Finalment he optat per aquesta última possibilitat en veure aquesta entrada de la revista « Fondària » del Club d'Immersió Biologia de la Universitat de Barcelona on es parla d'un vaixell enfonsat que ben bé podria ser el protagonista de la pregunta:Hola a tothom, Em dit doncs que, tot i que les dificultats dels alumnes SA no tenen a veure només amb els aprenentatges, aquest és un tema que requereix intervenció psicopedagògica atès que, les dificultats en les relacions socials els dificulten molts aprenentatges acadèmics i, impossibilita que puguin demostrar allò que poden i saben fer. Doncs bé, sabeu que les tècniques d'estudi de l'Eùlàlia és un dels aspectes fonamentals de la meva intervenció psicopedagògica d'aquest semestre. És evident doncs que, per les seves capacitats memorístiques, sobretot, dels temes que són dels interés, és molt més fàcil per a l'Eulàlia poder estudiar aquelles assignatures i material que no suposa l'afegit d'haver d'entendre-ho. Tot i així, això no vol dir que, en aquest aspecte no necessiti aprendre algunes tècniques d'estudi que li faciliten aquesta tasca. No fa gaires dies, l'Eulàlia s'havia d'afrontar a l'estudi de les capitals i els països de tot el món.
Síndrome d'Asperger
A cals Correnits. Gran macarronada per agafar energies Com tota bona història comença la nit anterior. Al sopar amb els amics de correnits al que em vaig enxufar amb els koalasteam . Entre birres, fèiem veure que planificàvem alguna cosa i com era d’esperar allò de les 11 a casa, no ens ho creiem ni nosaltres. Els rumors que, per raons meteorològiques, podrien endarrerir la sortida o escurçar el recorregut em posaven de mal humor.

