Cadí: Canal del Cristall - Canal d'Estana. Esgarrapacrestes: PUIG DE LA CANAL DEL CRISTALL (2.571 metres). Aquest recorregut accedeix a un dels punts més elevats de la serra del Cadí, el Puig de la Canal del Cristall.
El Cadí és una serralada que s’estén al llarg de 40 quilòmetres, formant part de les anomenades serres interiors dels Pre-Pirineus. La vessant septentrional, està formada per una llarga cinglera de més de 500 metres de desnivell, amb molt poques opcions per assolir les parts més altes de la carena. L’excursió que proposem s’enfila per l’interior de la canal del Cristall, un dels accessos menys compromesos per arribar als nombrosos cims de la serra del Cadí.
Abans d'afrontar la part més dura del recorregut passarem pel pintoresc lloc de Prat de Cadí, on veurem un dels paisatges més emblemàtics de la Cerdanya. Els Dalton: Cadí: Canal del Cristall - Canal d'Estana. Creu de Gurb. Untitled. Excursions amb nens petits -index- Ara a Pau de Sert. La utopia serveix per caminar. Fragments de camins i curses: Serra d'Ensija. Refugi ulldeter, Girona. El refugi d'Ulldeter està situat en un lloc privilegiat per afrontar l'ascenció de nombrosos pics i muntanyes.
Bastiments 2.881 m. (1h 45min.) És el pic més emblemàtic d'Ulldeter, i probablement el més transitat. Permet veure el Canigó, la Cerdanya i la Vall del Freser. Gra de Fajol 2.708 m. (1h 10min.) Un pic ineludible des d'Ulldeter, tant per la seva proximitat com per la seva bellesa. Puig de Pastuira.2685m.(2h 10min.) Rutes per accedir. Els refugis de la travessa. La travessa dels 3 refugis. Xarxa social Gent flog.cat: conèixer gent, trobar amics, lligar, trobar parella... Connecta't amb els teus amics.
Escursions_Download - escursions.pdf. Cavall Fort: 1127 - El Puigmal des de Fontalba. El Puigmal des de Fontalba El Puigmal és un pic mític de l’excursionisme català.
Caminar despres dels 50: FONTALBA-PUIGMAL-NURIA-FONTALBA. Dunesdesorra: M'agrada mirar lluny!: Apunts d'un viatge a Algèria. "Apunts d'un viatge a Algèria" és un llibre en el qual vaig escriure les impressions del meu primer contacte amb Àfrica acompanyada del meu marit i els meus fills que en aquell moment tenien entre deu i dotze anys.
Havia fet un viatge a Algèria i havia tornat amb gran quantitat d'experiències . Si no l'arribo a escriure...em sembla que revento! Mentre vam estar a dins del país, va ser quan es va anul.lar la segona volta de les votacions per a les eleccions generals perquè es preveia que guanyaria el FIS (partit del front nacional d'alliberació) . Mentre hi vam ser, no vam ser conscients de la situació: manifestacions generals, detencions. construcció de camps de concentració en ple desert, moviments de tropes,...Va ser al tornar, al començar a llegir la premsa que ens vam adonar de l'abast de la situació.Vaig començar a escriure el llibre. Esglèsia i Convent de Santa Teresa - Ruta virtual per Vic (Centre) - Osonatour. Edifici El Sucre - Ruta virtual per Vic (Centre) - Osonatour. 90º S batiendo récords. Diari de la bona vida. Fora Pista. Koala's Team. Mat a velo. 201. Sempre hi ha algú més boig. Dia 201 (14/02/13) Kuala Lumpur – Seremban 66 km (total: 16.664) 3h:20m:51s Recordo quan vaig fer l’esprint final per ser a Hanoi a temps per rebre la Cris i molts de vosaltres vau fer-me arribar signes de preocupació.
Vaig haver de pedalejar uns 150 km diaris durant un parell de setmanes, molts dies passant de 160. I vaig rebre comentaris del tipus “Et lesionaràs”, “Fas molt mala cara”, “Se’t posarà el cor com una patata”… Això és perquè no coneixeu en Mathieu. Sembla que en Mathieu i jo també som concunyats En Joan i jo tampoc no el coneixíem, quan ens hem llevat aquest matí. Malauradament, la nostra missió especial ha fracassat. Rodamón. Maria i Martí: setembre 2012. Namaste!
Després d'un vol de dues hores i amb vistes espectaculars del Pedraforca, el Cadí i la Cerdanya que semblava que ens diguessin un "fins aviat" vam arribar a Londres. Al cap de 3 hores n'agafavem un altre, aquest una mica més llarg, 9 hores, però tan tranquil com el primer i entre dormir, xerrar, mirar pel·lícules i menjar ja indi per començar-nos a aclimatar, vam arribar ben puntuals a les 9:30 del matí del dia 15 a la calurosa Delhi. Només sortir de l'aeroport, la Maria ja suava i en Martí començava a regatejar el preu del taxi que ens va portar fins a Majnu Ka Tilla (barri d'exil·liats tibetans a Delhi). Un cop aquí vam buscar hostel, vam fer un vol, menjar alguna cosa tibetana i altre cop cap al hostel, la son i la calor podien amb nosaltres.
Així que una dutxa i a dormir amb el soroll de la pluja de fons que ha caigut tota la nit. Demà ens espera altre cop Delhi i a la nit agafem un tren que ens portarà cap a Bikaner, comencem la ruta cap al Rajastan, el nord de l'Índia. Maria i Martí. Potser ens hem passat d’èpica per ser la primera ultra oficial « monspossibles. A cals Correnits.
Gran macarronada per agafar energies Com tota bona història comença la nit anterior. Al sopar amb els amics de correnits al que em vaig enxufar amb els koalasteam. Entre birres, fèiem veure que planificàvem alguna cosa i com era d’esperar allò de les 11 a casa, no ens ho creiem ni nosaltres. Els rumors que, per raons meteorològiques, podrien endarrerir la sortida o escurçar el recorregut em posaven de mal humor. Ja a la sortida de Bagà, el cel negre feia presagiar el pitjor. A Bagà, ready to go amb la Viole. Així que sortim, preparades per uns Cavalls amb més èpica que mai. Encarant la pujada. Arribo a Niu de l’Àliga molt bé, de pota, de coco, i amb un temps acceptable per mi. Sorpresa absoluta, quan, tot i el somriure que gasto, el primer que em diuen a l’entrar és: Què, abandones? En aquell moment sembla que no hi podem fer massa res, que està controlat i confiem que pujaven a buscar-la, així que seguim xino-xano.