RondallaNet: La web de les Rondalles. Contes bojos. Contes - Una mar de contes. Contes del Marroc. Aquest conte per a mi té un valor molt especial.
Per què? Doncs perquè em dic Cendra, de cognom. Escrit així amb la lletra “c”, una qüestió que de ben petita em va inculcar el meu avi patern, Josep Cendra i Magriñà. Ell sempre repetia que “mestre Fabra”, li havia dit que calia escriure-ho així. Aquest conte procedeix d’un enregistrament oral que vaig fer a la Darifa, la mare d’en Said Bobouh, company meu de classes de taixelhit, que fa més de 10 anys que és entre nosaltres. D’altra banda, en amazic, anomenen els contes amb el terme tinfas que segons un estudiós, Bonfour, està relacionat amb tmfect (cendra en amazic). Vet aquí una vegada un home casat, amb set filles, a qui se li va morir la dona. . - No patiu, ja veure com ens en sortim i abans de fer-se mitja nit ja som a casa. I es va posar a resseguir el rastre de la cendra que la lluna feia reflectir. . - Mira, aquesta és la cullera de la menuda- exclamà- Què deu estar fent ara?
- Sóc aquí pare, amb les meves germanes! Enciclopèdia Catalana / VilaWeb. Premi Núvol. Tots els contes. La convocatòria del premi Núvol ha estat un èxit de participació. Hi han concursat més d’un centenar d’autors, de totes les edats i procedències. Des que vam començar a publicar els contes d’estiu a Núvol, a principis d’agost, hem constatat que són els escrits més seguits i comentats per part dels lectors. De mica en mica es va generant una petita comunitat. Alguns dels participants ja els coneixíem perquè tenen blog o obra publicada, o fins i tot perquè han escrit algun article a Núvol anteriorment, però hem tingut grates sorpreses: gent jove i gent gran que han escrit contes remarcables. Això vol dir que la comunitat de Núvol creix. Eduard Ribera Presentació de l’editor, Bernat Puigtobella Contes d’agost Damià Bardera. Daniel Mo. Néstor. Roser Cabacés. Gerard Gomila. Eva Gutiérrez Pardina, Elemental Estimat Watson Marta Orriols, Objectes perduts Roser Sabadell, Massa d’hora Eva Gutierrez Pardina Maria Pilar Cabrerizo.
Pàgina de l'Àngel Daban. Una mà de contes. Fonts d'inspiració d'Andersen Nattergalen (El rossinyol) va ser publicat per primera vegada el 1844 en el recull Nye Eventyr (Nous contes).
El conte va ser inspirat per l’amor no compartit que Andersen sentia per la cantant d’òpera Jenny Lind, que va arribar a ser coneguda a tot Europa i els Estats Units com “el rossinyol suec”. Andersen l’havia vista actuar i li va ser presentada a Copenhaguen, l’any 1943. Al setembre d’aquest any, la soprano va actuar també per a Christian VIII, rei de Dinamarca, que la va recompensar amb diamants. A Copenhaguen havien obert, a l’agost de l’any 1843, els jardins Tivoli, decorats amb tot tipus de motius asiàtics, amb edificis d’estil xinès bellament construïts, decorats i il·luminats, alguns dels quals es mantenen a l’actualitat.
Andersen va ser invitat a la inauguració i ben aviat va repetir visita. El rossinyol, l'emperador i l'art xinès A la Xina, com ja deus saber, l’emperador és xinès, i les persones que hi viuen també són xineses. El rossinyol mecànic. Llengua catalana. Pere Calders és un dels millors contistes de la literatura catalana.
En les seves històries sempre hi ha elements fantasiosos i màgics. Calders sembla voler ensenyar-nos que hi ha una realitat més enllà de l'aparença de les coses. Quan llegeixis el conte «Raspall» ho podràs comprovar. T'agradaria tenir una "mascota" com la que ens explica el conte? El dia que el “Turc”-un cadell de gos- es va menjar el barret del senyor Sala, la senyora Sala va decidir que allò ja ultrapassava tota mesura canina, que només una paciència de sant podia haver tolerat que les coses arribessin fins allí.