background preloader

Edat mitjana i moderna

Facebook Twitter

Historia en Comentarios – El blog Carlos González Martínez. La colonización, los alimentos y el hábito de comer. Es un hecho bien conocido que la colonización europea de los pueblos indígenas mesoamericanos se realizó con violencia.

La colonización, los alimentos y el hábito de comer

Los historiadores han estudiado en gran detalle los efectos devastadores que la colonización tuvo sobre las sociedades y culturas indígenas, y sobre su tasa de mortalidad. A pesar de que el análisis de la conquista por lo general se ha centrado en los cambios sociales, políticos y económicos a los que se sometió a las poblaciones indígenas, rara vez se toma en cuenta el aspecto de la alimentación; la base misma de la supervivencia. Sin embargo, los alimentos fueron el principal instrumento que permitió la colonización. La colonización no se puede entender adecuadamente sin considerar el tema de los alimentos y el hábito de comer. Imagine que usted es un español que acaba de llegar a las costas de una tierra lejana.

Creces Educación. Alimentación de los aborígenes en América ( Publicado en Revista Creces, Enero 1989 ) Los que estaban aquí y los que fueron llegando.

Creces Educación

Los alimentos de los hombres a menudo constituyen buenas pistas para indagar la historia y cultura de sus pueblos. Cerca ya de conmemorar cinco siglos del Descubrimiento de América, resulta interesante dar un vistazo a la historia nutritiva de nuestro continente. ¿Qué alimentos había aquí antes de 1492? La correcta interpretación de lo sucedido en América durante los primeros años colombinos no resulta fácil. Historia de los alimentos que llevaron los europeos a América. El voto en blanco no debe de ser inútil, es una forma de decir que no se está a favor de alimentar tanto golfo y que todo debe de cambiar, no es igual una abstención, un voto nulo o un voto en blanco.

Historia de los alimentos que llevaron los europeos a América

Para una verdadera democracia luchemos por ello. Se podría tomar como mal expresado el título de este trabajo que más debería llamarse ‘Historia de los alimentos que aportaron los españoles a la gastronomía americana’, porque casi todos, por no decir todos, los nuevos alimentos se llevaron desde España, cambiando toda una cultura e integrándose, con mayor o menor fortuna, en la cocina que hoy llamamos tradicional de dicho continente y que a lo sumo, en el mejor de los casos, no tienen ni cuatrocientos años entre la población nativa, no así entre los ascendientes de los colonizadores. TEMA 2.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN. L'Europa del Renaixement: Cultura i art. L'Europa del Renaixement: Cultura i art El moviment cultural í artístic dels segles XV i XVI es va anomenar Renaixement, perquè es va suposar que havia ressuscitat els tresors de la cultura grega i romana.

L'Europa del Renaixement: Cultura i art

El Renaixement situa l'home al centre de l'univers. Durant l'època medieval la cultura havia estat teocèntrica, perquè el centre era Déu i, per això, els estudis més importants eren els teològics. En el Renaixement la cultura és antropocèntrica, perquè posa el centre d'atenció en L'home. En aquest moviment, nascut a Itàlia al segle XV í propagat per tot Europa al segle XVI, hi trobem molts dels trets que caracteritzen la nostra civilització actual Els artistes del Renaixement van buscar labellesa en la proporció í l'equilibri, en la finor del dibuix í en la riquesa del color.

2.2 L’Art de l’Islam- Sapiens.cat. Organització social i política.

2.2 L’Art de l’Islam- Sapiens.cat

La societat islàmica era una societat de tipus tribal, organitzada en clans amplis, cohesionats per la solidaritat. La família era patriarcal, amb una important submissió de les dones. El matrimoni era poligàmic i endogàmic (realitzat entre membres de la mateixa comunitat), la qual cosa li donava un cert avantatge a l’hora d’absorbir i assimilar les poblacions amb les quals entrava en contacte. Entre les tribus es podien establir pactes o vincles de clientela. Aquesta xarxa de fidelitats, basada en la solidaritat tribal, va afavorir el progrés de les conquestes, però va ser un obstacle a l’hora d’establir les bases de l’Estat ja que aquests vincles eren sempre condicionals.

Aleshores, els musulmans van tendir a prescindir dels vincles tribals, i es va recórrer als funcionaris i soldats procedents de la societat indígena o de més enllà de les fronteres de l’Islam (estranys, en definitiva, al medi tribal). Islam. Menorca islàmica. Menorca “Manurqa” va ser musulmana durant quasi 400 anys (del 903 al 1287), i es va convertir, juntament amb Mayurqa, Yabissa i Faramantira, en “les illes orientals d’ Al-Andalus”.

Menorca islàmica

Detalle del territorio que ocupó el Califato de Córdoba (imagen web iris.cnice.mes.es) Així, Menorca va formar part (entre altres) del Califat de Còrdova, un dels més pròspers i de major esplendor de tota l’etapa islàmica a Espanya. El Califat de Còrdova es va començar a vertebrar al segle XI, i poc a poc, el que havia estat Al-Andalus es va anar convertint en un mosaic de diferents regnes de Taifes. Així, el 1015, les Balears van estar sota el poder de la Taifa de Dènia, per acabar més tard en poder dels almoràvits i almohades. El Islam: desde Bagdad hasta Córdoba – Artehistoria. Invasion arabe. Proyecto Clío. Luis A.

Proyecto Clío

Ortega Ruiz Las tesis tradicionales están ya ampliamente superadas. Estas se basaban en la conjura de judíos y witizanos o en la venganza del Conde D. Julián, gobernador de Ceuta, al ser su hija deshonrada por D. Unitat 6: Art romànic. Projecte - Edat Mitjana - Cinquè de Primària. L'HABITATGE AL LLARG DELS TEMPS: L'EDAT MITJANA (s.V - s.XV) Durant l’Edat Mitjana a gran part d’Europa es varen construir ciutats importants envoltades per unes grans muralles.

L'HABITATGE AL LLARG DELS TEMPS: L'EDAT MITJANA (s.V - s.XV)

A cada ciutat medieval solia haver-hi un castell alçat, a sobre d’algun turó, que protegia els habitants. Al castell hi vivien els nobles i el comte i la comtessa, que eren les persones més riques i amb més poder de la ciutat. Els carrers de les ciutats medievals eren estrets i foscos; a més, eren molt bruts i no estaven pavimentats. En totes les ciutats hi havia una catedral o una església que simbolitzava el cristianisme. Hi havia algunes zones públiques com els mercats o places. Les ciutats estaven formades per habitatges de dues o més plantes on hi vivien els artesans: filadors, bugaders, armers, venedors, sastres, sabaters...

Art medieval de Catalunya · Història de l'art català: Edat Mitjana. Art Medieval: romànic i gòtic.