background preloader

Unitat didàctica. Els paisatges. 2n A i B (SaFa d'Urgell) 2014

Facebook Twitter

PREZI: Els paisatges. Lluís Sans by Lluís Sans on Prezi. ALTRES RECURSOS. Documento sin título. Les muntanyes, els rius, els boscos, els pobles i ciutats... Tot el que podem veure forma part del paisatge. El paisatge és l'aspecte que té un indret amb els pobles, els camps de conreu, els rius ... i el relleu Els homes han anat transformant el paisatge natural. Molt sovint l'acció humana és perjudicial per al medi natural. El paisatge rural, és un paisatge natural poc transformat per l'activitat humana. La gent viu en contacte amb la natura. Hi ha horts, camps de conreu i pobles o localitats no gaire grans. A vegades fins i tot les persones viuen en cases aïllades, en masies o llogarrets Els paisatges urbans són el resultat de la transformació de paisatge natural.

El seu aspecte canvia constantment, s'aixequen ciutats amb nous carrers, noves edificacions que substitueixen les velles, es destinen terrenys a parcs, instal·lacions, àrees comercials o industrials... Publicacions Editorial Graó. Llibres i revistes de pedagogia. Publicacions Editorial Graó. Llibres i revistes de pedagogia. Registrar|Has olvidado la clave de acceso? Haz clic aquí|Usuario|Clave|entrar|CatalàMostrar publicaciones en catalán Buscar El paisaje en educación Ver la ficha de este número Núm.065 - Julio, Agosto, Septiembre 2010 REVISTA ÍBER. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia 22,30 € - Añadir a la cesta Índice de la revista Contenidos relacionados Artículo Los sistemas de información geográfica para la enseñanza-aprendizaje de las ciencias sociales Núm.073 - Abril, Mayo, Junio 2013.

REVISTA ÍBER. M.ª del Carmen Rojo Ariza Tomar decisiones Núm.218 - Enero 2013. REVISTA AULA. Fundació Universitària del Bages Biblioteca De lo turbio a lo transparente Núm.067 - Septiembre, Octubre 2012. REVISTA AULA de infantil. Cuidar el espacio y el tiempo Núm.061 - Mayo, Junio 2011. El desarrollo de competencias en la educación para la ciudadanía: ejemplos de unas prácticas variadas Núm.199 - Febrero 2011. Joan Llusà Serra, Jordi Nomen Recio, Joan Pagès Núm.198 - Enero 2011. Roser Canals, Joan Pagès Imprimir. Escola de Cultura de Pau. Escola de Cultura de Pau. Què podem fer quan hi ha un alumne que no deixa fer classe? En els darrers temps sembla que s’han incrementat els comportaments d’alumnes o de grups que distorsionen el clima de l’aula, en deterioren les relacions i endarrereixen l’aprenentatge, és el que anomenem disrupcions, actualment una de les principals preocupacions del professorat. El professorat vivim les conductes conflictives a l’aula (disrupcions) amb angoixa i desesperança, les sentim com una pèrdua d’autoritat que no ens permet desenvolupar la nostra feina.

Tanmateix, tot i la incomoditat que generen, hauríem de reflexionar sobre què és allò que les origina i com ho podem remeiar: si alguns alumnes s’expressen d’una manera tan contundent, què és allò que necessiten expressar? Des d’una actitud educadora cal saber escoltar-los i provar de donar-hi resposta: En conclusió, principalment hi ha dos factors sobre els que posar l’atenció: Com respondre-hi?

Ipad.

Altres recursos (ampliació)

Edualter. JUEGOS PARA COOPERACIÓN Y LA PAZ. El paisatge natural i el paisatge humanitzat. by Consuelo Peiró fabra on Prezi. Es blog de'n Bua: Ciutat vs poble. En una gran ciutat tens,entre altres circumstàncies: Major possibilitat de trobar a persones afinsa tu i a les teves aficions. Oferta molt més quantiosa de botiguesi de productes a preus més econòmics. Llocs concorreguts pels quals passejar,restaurants, sales de cinema,... Normalment ets un perfecte desconegutper a la gent que trobes en el carrer. No tens per què preocupar-te de la vida de ningú,i ningú es preocupa per la teva. No et sents incòmodament observat,ni en la necessitat d'haver d'anar dient"hola", "i "bon dia",a la gent amb que et creuis. Visc en un poble, en el meu.No tinc imperiosa necessitat quotidiana de res d'això.

Un poble té emperons,però molt, molt d'encant. Ciutat o poble. Una aldea de siete habitantes acoge la muestra de cine más pequeña del mundo. Ascaso, una pequeña localidad de Boltaña (Huesca) con solo siete habitantes durante el invierno, acoge desde este martes una nueva edición de su muestra de cine independiente, que constituye el festival de cine "más pequeño del mundo" y que se prolongará hasta el día 31 con el Pirineo aragonés de fondo.

No hay carretera asfaltada para llegar a esta pequeña localidad, ni luz eléctrica conectada a la red, ni sistema de saneamiento, pero aun así sus habitantes impulsaron ya en 2012 esta iniciativa para estimular la vida cultural de la zona a través de una muestra del cine que apenas llega al territorio oscense e, incluso, al aragonés. En esta segunda edición, se verán cintas españolas y europeas como 'Las Nieves del Kilimanjaro', de Robert Guédiguian, 'La pequeña Venecia' de Andrea Segre o 'Nostalgia de la Luz' de Patricio Guzmán, director chileno que filmó los últimos días de Allende y el golpe de Pinochet. La vida al poble i a la ciutat. VISTA AEREA DE CIUDAD METROPOLITANA DE BARCELONA 2013. Barcelona desde el aire - Barcelona from the air. Ciutat - Poble CLIC. WikiRoserCapdevila - El poble i la ciutat. Una mà de contes - TV3 - Una mà de contes - La muntanya de Montserrat.

Montserrat a vol d'ocell. El món per un forat -Muntanya. Czech Airlines A320 Takeoff Barcelona. El paisatge favorit de Catalunya: el Delta de l'Ebre (2/2) Vall nuria. El paisatge favorit de Catalunya - Vall de Núria. Viajando en positivo: VALL DE NURIA ( Pirineo Catalan ) El paisatge de plana. One Punta Prima Day 2 de 2 ✈

Menorca in Full HD. Barcelona Beach. GAVIOTAS EN EL MAR, SONIDOS DE LA NATURALEZA, RELAX, RELAJANTE, RELAXING, RELAXATION. Video de la Costa y Playa de Punta Prima. EL DOMINGO DE LA TORTILLA EN LA PLAYA. Érase una vez, una tortilla llamada Pati, que iba todos los domingos a la playa metida en un “taper”, o en una bolsa de congelados. Pati estaba harta de que, siempre, en verano, cuando iba a la playa, se ponía perdida de arena, sobretodo cuando hacía mucho viento. Ni “tapers”, ni bolsas, nada podía hacer que no le entrara arena de la playa. La tortilla solía ir a la playa con su amigo el pimiento, que también opinaba lo mismo sobre la playa, ¡era un asco para ellos!

Un día, una niña se dio cuenta que la tortilla y el pimiento sufrían por llenarse de arena, y se lo dijo a sus padres: “Papá y Mamá, ¿no veis que siempre que traéis los bocadillos de tortilla con pimientos a la playa, se llenan de arena? ¡Es nuestra comida y merece un respeto!” De repente, sin que la familia lo esperara, la tortilla empezó a hablar, y dijo: “Señores padres, deben estar orgullosos de su hija, ya que es capaz de ponerse en el lugar de otro, y esto es muy importante.

¿Quieres leer el cuento entero? O espera 61s. LA SOMBRILLA DE COLORES DE LA PLAYA. Relat "El barquer" Hi havia una platja d'una sorra quasi transparent, com si aquesta fos ben bé com l'aire que tothom respira. No molt lluny hi desembocava un riu, el qual, quan les seves aigües es barrejaven amb les del mar, es produïa una mena de misteri. Molta gent ho havia assenyalat. Ara! , quina espècie de secrets s'hi podien acabar desenvolupant allí?

Ningú no ho podia saber, ni mai més ho esbrinaria... perquè si no fos així, de veritat, ja no tindrien raó de ser... els silencis i tot allò que els envolta. Per això mateix aquest paisatge, de la platja, del mar i del riu, tenia les set històries, plantades, com si fossin un bell arbre. Diuen que a hora foscant... hi apareixia un barquer que navegava i remava amb desesperació, sempre en contra del corrent bellugadís. De lluny, una princesa vingué que era més bella que el Sol, però que venia, tot ella, de dol carregada, com si estigués sola enfront d'un món, només... I aquí, en aquest punt, la veu s'estroncava, i els silencis s'hi apoderaven. Extreuen dues tones d'escombraries del fons marí. Rissaga en Cala Santandria, Menorca. RISSAGA AL PORT DE CIUTADELLA (2006) El món per un forat -El riu. 81.47.175.201/ersilia/Habitat/documents/act5_docsNarracio.pdf. EDEN, SONIDOS DE LA NATURALEZA, RELAX, RELAJANTE, RELAXING, RELAXATION.

Www.xesc.cat/habitat/ Coneixement del medi social 3r de primària. Www.aulapt.org/wp-content/uploads/2012/09/T8-EL-RELLEU.pdf. Trias: la reforma del tramo central de la Diagonal se hará en una sola fase. Barcelona. (Agencias).- El alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha anunciado este miércoles que el inicio de las obras en el tramo central de la Diagonal se adelanta al primer trimestre de 2014 y se harán en una sola fase, en vez de empezar en junio y llevarse a cabo en dos fases. Trias ha anunciado estos cambios en un cóctel ofrecido por la Asociación Diagonal Centro en el Círculo Ecuestre de Barcelona. Las obras del tramo de la Diagonal comprendido entre la avenida Francesc Macià y paseo de Gràcia, de 1,3 kilómetros, acabaran el primer trimestre de 2015 y costaran 20 millones de euros.

Según fuentes municipales, afrontar todo el tramo en una sola fase permitirá minimizar afectaciones, molestias y no cortar la continuidad carril bici. Entre otras cosas, la reforma ampliará las aceras de la Diagonal en este tramo central a 7 metros, mantendrá las cuatro líneas de arbolado y habilitará espacios seguros para aparcamiento de motos. Un estanque muy curioso: la isla de Menorca en plena Diagonal (1930) | Vestigios de Barcelona. Menorca a vista de pájaro en plena Diagonal. La plaza de Francesc Macià, por la que pasa la Diagonal, es uno de los lugares mas bonitos de la ciudad. Fue diseñada en 1930 en pleno reinado de Alfonso XIII por Nicolau Maria Rubió, excelente arquitecto y destacado diseñador de jardines. Rubió que fue director municipal de jardines públicos y principal diseñador del parque de Montjuic, creó en la Plaza Francesc Macià (entonces aun sin nombre) el primer jardín de paisaje de Cataluña.

Rubió, nacido en Mahón en 1891, ejercía de orgulloso menorquin, y no dudó en realizar un curioso guiño a su tierra, instalando un coqueto estanque que tenia la forma de la isla de Menorca en plena Plaza de Francesc Macià. Esta fotografía aérea fue tomada durante un acto religioso en marzo de 1965, en ella, puede apreciarse con claridad el estanque con la forma de Menorca /Fotografía de La Vanguardia del 1 de marzo de 1965 Para gozar de las vistas menorquinas hay dos opciones. Localización Plaça de Francesc Maciá.