Vicenç Pagès Jordà :: Llibres - Un tramvia anomenat text. Vivim en una societat que no ensenya a escriure però que obliga a saber-ne. ¿Com és que, després d'anys d'aprenentatge, un gran nombre de ciutadans són incapaços d'escriure una carta o un informe? Aquesta incapacitat, ¿té alguna relació amb el menyspreu que part del personal docent manifesta per la literatura? ¿És possible que algú millori la qualitat del que escriu sense que millori la qualitat del que llegeix? Davant l'allau de manuals que pretenen reduir l'escriptura a una tècnica, davant la tesi romàntica que limita l'escriptura a les persones que neixen dotades, el text es manté com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina.
És per això que els millors professors d'escriptura -literària o no- tenen noms com Horaci, Calvino, Poe o Nabokov. Podeu accedir a una crítica i a una entrevista sobre el llibre i sobre l'escriptura en general. Tornar a Llibres. Real Academia Española. CATALÀ PROGRESSIU /1. Objeto directo e indirecto - Sintaxis - Gramática. Sintaxis Diferencias entre el objeto directo y el objeto indirecto.
Objeto Directo También se llama complemento directo. Es el complemento que recibe directamente y en primer lugar la acción del verbo. Miguel lee el periódico OD El objeto directo puede ser un nombre: Miguel lee el periódicouna persona (con preposición a): Miguel lee a Vargas Llosaun pronombre personal átono (LO, LA, LOS, LAS): Miguel lo lee Objeto Indirecto También se llama complemento indirecto. Miguel lee el periódico a los alumnos OD OI El complemento indirecto se suele confundir con el complemento directo porque los dos pueden llevar la preposición a y porque los dos se forman con un nombre. Diferencias El complemento indirecto siempre lleva preposición Miguel lee el periódico *los alumnos > A los alumnos El complemento indirecto puede ser un pronombre personal átono: LE, LES Miguel les lee el periódico (a los alumnos) El complemento directo se puede sustituir por LO, LA, LOS, LAS: Miguel lo lee a los alumnos Compartir en:
Conjugar els Verbs Catalans. Www6.gencat.cat/llengcat/liu/32_522.pdf. Vicenç Pagès Jordà :: La caldera esquerdada - L'interrogant: una proposta. En català, el signe d’interrogació inicial genera debats ardents entre els especialistes, i inseguretat entre els usuaris. És necessari? Si l’incloem sempre, fa l’efecte que som uns espanyolistes desenfrenats. Si no el posem mai, correm el risc que el lector no s’adoni que la frase és interrogativa fins que no arribi al final. Alguns escriptors de la vella escola no els posen mai, i algunes editorials de la nova escola els afegeixen sistemàticament.
Ja sabem que com més rígides són les normes, més relaxat es queda l’usuari. Ara bé: ¿no seria mes senzill posar aquest interrogant inicial quan fos estrictament necessari? Les llengües que tenen marques ortogràfiques o sintàctiques d’interrogació (per exemple, les que capgiren l’ordre de subjecte i verb, com l’anglès) no necessiten l’interrogant inicial. La psicologia ens ve a socórrer. Institut d'Estudis Catalans - Diec2.