L'altre règim del 78. Unes eleccions a la presidència del Barça són un esdeveniment que transcendeix l’esfera estrictament esportiva, que té múltiples perspectives de lectura i on l’aspecte polític esdevé sempre d’allò més rellevant.
El fet que el Barça sigui una de les entitats cíviques més importants del país hi ajuda, com també ho fa la seva dimensió política, amb una història estretament vinculada al catalanisme que se situa a l’arrel de la popular consigna que el defineix com a "més que un club". D’entre els diferents processos electorals que el Barça ha viscut al llarg de la seva extensa història, segurament el que va tenir una dimensió política més rellevant va ser el que es va viure el 1978. En aquelles eleccions de 1978, cinc candidats van superar el tall dels 1.873 avals que es requeria per poder ser a la cita amb les urnes. Suñol, un crit valent - Sense ficció. El documental és un retrat precís i vibrant de la figura i l'obra d'un personatge excepcional: Josep Suñol i Garriga, empresari, polític, periodista i president del Futbol Club Barcelona.
També és el retrat d'un temps i d'un país. La Catalunya dels anys vint i trenta. Un país i una època que, entre moltes altres coses, van ser decisius per donar forma i sentit a moltes de les estructures i les institucions de la Catalunya moderna. Un bon exemple d'això és el Barça. És justament en aquesta època i és gràcies a la feina i la visió de figures com Josep Suñol que el Barça va saber convertir-se en una institució capaç d'esdevenir tot un símbol de Catalunya. Visionari de la importància de connectar esport i ciutadania, el seu compromís el va portar a ser president del Barça durant els anys de la República Una producció del FC Barcelona amb la col·laboració de Minoria Absoluta. Franco contra el Barça. El procés de depuració del Barça fa un pas endavant el 7 de juny amb la petició del director general de Seguridad, que demana al cap de la policia de Barcelona, Luis Martí Olivares, que aporti informació sobre els antecedents polítics i socials del club.
Però el gran acte públic arriba el dijous 29 de juny, la data assenyalada per a la reobertura del camp de les Corts. Sabies que el Barça va ser obligat a perdre contra el Madrid el 1943? El 6 de juny del 1943 el Barça va derrotar (3-0) el Madrid a les Corts en el partit d'anada de les semifinals de Copa.
El Barcelona no va jugar un partit gaire brillant per les contínues interrupcions, però va superar amb certa comoditat un Madrid que va presentar més agressivitat que no pas joc. Amenaces policials Però la premsa de Madrid va justificar la derrota blanca en una suposada mala actuació arbitral i en una actitud excessivament hostil del públic barcelonista. Des de la capital espanyola els diaris convidaven el madridisme a convertir Chamartín en un infern per als blaugrana en el partit de tornada. La premsa recordava que a l'anada "el público de Las Corts al silbar a los jugadores del Madrid se veía que increpaba claramente a los representantes de España". Quiz. Josep Lluís Núñez, el constructor sense manies que va regnar al Camp Nou.
Vespre del 6 de maig del 1978.
El Futbol Club Barcelona celebra les primeres eleccions democràtiques per elegir el seu president després de la fi de la dictadura. Es tracta també d'una de les primeres votacions lliures en una de les grans entitats civils del país. Hi tenen dret de vot tots els socis al corrent de pagament. Després d'una campanya que ha estat farcida de polèmiques i capítols foscos, han arribat a la recta final tres candidats. El segrest de Quini, pas a pas.
El diumenge 1 de març del 1981, el FC Barcelona va guanyar l’Hèrcules d’Alacant per 6-0.
Era el Barça d’Artola, Ramos, Olmo, Alexanko, Zuviría, Estella, Schuster, Martínez, Simonsen, Quini i Esteban, amb Helenio Herrera d’entrenador. Enrique Castro 'Quini', màxim golejador, aquell dia havia fet un hat-trick. Després del partit, va agafar el seu Ford Granada per anar a l’aeroport, on a les 21.35 h arribarien la seva esposa, María Nieves Cañada, i els seus fills procedents de Gijón.
Es va aturar a la gasolinera que hi ha a la plaça de Comas. Els Suñol, Barça, sucre i mecenatge. L'11 de novembre passat va morir a Barcelona Josep Ildefons Suñol i Soler, empresari i mecenes, impulsor de les fundacions Suñol i Glòria Soler, i un dels homes més discrets de la burgesia catalana.
Tan discret que és una tasca impossible tenir-ne una fotografia per exprés desig personal. Darrere seu deixava un llegat impressionant, amb una de les col·leccions privades d'art més importants del país, atresorada al llarg de més de quaranta anys. De tot el seu llinatge, però, la figura més coneguda és la del seu pare, Josep Suñol i Garriga, dirigent republicà i president del Barça els anys trenta que va ser afusellat pels franquistes a la serra de Guadarrama a l'inici de la Guerra Civil. El veritable significat del "Més que un club" del Barça - Tot costa.