Metrópolis - George Grosz. El Museo Reina Sofía: proyecto para peatonalizar la ronda de Atocha. El ABC de hoy recoge esta noticia para revitalizar el Museo Reina Sofía y se propone la peatonalización de la ronda de Atocha con una solución: prolongar el paso subterráneo hasta la Casa Encendida. Y yo me pregunto: ¿y los que venimos del paseo del Prado y queremos ir a la ronda de Valencia ¿por dónde iremos? Porque el paso subterráneo se coge en el paseo de la Infanta Isabel, con lo cual, del Paseo del Prado no se podrá ir ni a las rondas de Valencia, Toledo y Segovia (uno de los cinturones de Madrid) ni al Rastro, entre otros sitios. Un plan para recuperar el entorno del Reina Sofía El proyecto de revitalización de la zona prevé reurbanizar la plaza de la entrada principal.
También se estudia peatonalizar la Ronda de AtochaCARLOS HIDALGO / MADRIDDía 18/09/2011 El Museo Reina Sofía tiene vocación de diálogo con la ciudad y con quienes la habitan y la contemplan. La accesibilidad es una de las obsesiones del proyecto. Fundación Telefónica apoya el “Viaje al interior del Guernica” Arte y Tecnología Acuerdos España Fundación Telefónica apoya el “Viaje al interior del Guernica” “Viaje al interior del Guernica” es un trabajo de investigación del Departamento de Conservación-Restauración del Museo Reina Sofía que, con el apoyo de Fundación Telefónica, tiene el objetivo de desarrollar el estudio más exhaustivo realizado hasta la fecha sobre el estado de conservación de esta obra icónica y universal, gracias a la utilización de la tecnología más avanzada y la experiencia de los mejores expertos.
Madrid, 24 de enero de 2012.- El proyecto “Viaje al interior del Guernica” se va a desarrollar sin necesidad de tocar el cuadro y con la intención de poner los resultados a disposición de todo tipo de públicos mediante las herramientas multimedia más innovadoras. Museo Reina Sofía. Museo Reina Sofía-salas. La Colección del Museo Reina Sofía comienza a finales del siglo XIX, planteando los conflictos entre una modernidad dominante entendida como progreso y sus múltiples descontentos, siendo una ideología en impugnación constante tanto en los frentes social y político, como cultural y artístico.
La vanguardia, en su reinvención del sujeto, del público y del medio artístico, se convierte en síntoma del nuevo siglo XX. Mostrar más Mientras que el Cubismo define la moderna mirada, temporal y múltiple, el Dadaísmo y el Surrealismo liberan al sujeto de la represión moral y social, dando vía libre al deseo y al subconsciente social e individual.
Como respuesta a la naturaleza revolucionaria de las vanguardias, en los años veinte y treinta se producen diversos retornos que suponen una relectura compleja de los géneros tradicionales. Llista Autors. Guernica. Museo Reina Sofía. Moviments artístics. Ramon Casas. José Gutierrez Solana. Visual i plàstica » avantguardes artístiques. Cubisme Els antecedents del cubisme poden trobar-se en les pintures de Cézanne, en les que el paisatge s’estructura per mitjà de zones cromàticament diferenciades, que tenen la finalitat de produir sensació de profunditat, sense necessitat d’utilitzar la perspectiva. Les gammes de colors utilitzades per Cézanne: els tons càlids d’ocre, beig i ataronjat, així com els freds ( blau, verd i gris), constitueixen el fonament de la tendència cubista.
Paul Cézanne El cubisme pròpiament dit comença amb el treball de Picasso de 1907 Les senyoretes d’Avinyó . L’esquematització dels personatges té molts punts en comú amb les talles primitives. Avantguardisme. L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Dadaisme. El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals.
El moviment dadà va influir de manera profunda i clara moviments posteriors i més recents com ara el neodadaisme o el Pop Art. Dadaisme. El Dada o Dadaisme va ser un moviment antiart sorgit en Zurich (Suïssa) en 1916,quan tota Europa estava en guerra. La paraula "dada" va ser trobada per Tzará a l'obrir a l'atzar un diccionari, i segons les seves pròpies declaracions, no té cap significat. .Es va caracteritzar per gestos i manifestacions provocadores en les quals els artistes pretenien destruir totes les convencions pel que fa a l'art, creant una espècie d’antiart o es lluita contra tot el preestablert, l'art ha de ser un acte de rebel·lia. Dada es presenta com una ideologia total, com una forma de viure i com un rebuig absolut de tota tradició o esquema anterior. En una de les seves primeres publicacions havien escrit com capçalera la següent frase de Descartes: «No vull ni tan sols saber si abans de mi va haver altre home».
Assemblage. El assemblage o ensamblaje es un proceso artístico en el cual se consigue la tridimensionalidad colocando diferentes objetos-no-artísticos muy próximos unos a otros. Hay que recalcar que estos objetos de los que se componen estas obras comparten la característica de que no han sido diseñados con fines estéticos sino que han sido redescubiertos por los artistas quienes los incorporan a sus obras, de manera conjunta o de forma individual, para lograr expresar un mensaje o emoción. El assemblage es una técnica hermana del collage. El origen de esta palabra (en su sentido artístico) puede ser rastreado a comienzos de la década de los 50, cuando Jean Dubuffet creó una serie de collages' con motivos de alas de mariposa que tituló assemblages d'empreintes.
Sin embargo, tanto Marcel Duchamp como Pablo Picasso ya había trabajo esta técnica con anterioridad. En 1961, se organizó la muestra "The Art of Assemblage" en el Museo de Arte Moderno de Nueva York. Véase también[editar] Jean Arp. Cubisme. Juan Gris: Home en un cafè, 1914, oli i collage Origen i significat[modifica | modifica el codi] El nom "Cubisme" prové d'una reflexió de Matisse (que, per descriure un quadre de Georges Braque, va parlar de «petits cubs»), però va ser introduït pel crític d'art Louis Vauxcelles, que el 1908 va descriure l'obra de Georges Braque com a 'rareses cúbiques'.
La paraula Cubisme prové de Cub i inicialment tenia connotacions burlesques. Collage. Colaje de Juan Gris. Colaje de Majid Farahani. El collage es una técnica artística que consiste en ensamblar elementos diversos en un tono unificado. El término se aplica sobre todo a la pintura, pero por extensión se puede referir a cualquier otra manifestación artística, como la música, el cine, la literatura o el videoclip. Georges Braque. Juan Gris. Orfisme (avantguarda) No figuració o figuració gairebé simbòlica: tendència cap a l'abstracció geomètrica.Estructuració a força de formes geomètriques més o menys rígides: cercles i semicercles en bandes concèntriques, segments alternats, prismes de color, etc.Recerca de la correlació entre sons i colors.Sensació de dinamisme rítmic.Composicions de gran fantasia. Combinant la influència de Seurat i la tendència cubista a construir la imatge en formes geomètriques, Robert Delaunay pintà uns quadres amb taques de colors que poden ser considerats totalment abstractes: l'únic motiu del quadre és la llum i el color, no hi cap altra referència naturalista.
L'obra de Delaunay tingué un gran èxit a Munic quan fou exposada a les exhibicions que organitzaven els artistes del grup expressionista anomenat "Der Blaue Reiter" (El Genet Blau), V. Albert Gleizes. Fernand Léger. Sofia Delaunay. Surrealisme. Salvador Dalí. Salvador Dalí. Surrealisme. El surrealisme és un moviment artístic i literari sorgit a França A la primera meitat del segle XX, el 1924, va aparèixer el primer manifest surrealista, entorn de la personalitat del poeta André Breton, a París.
En un principi, era un moviment per a escriptors, però immediatament es van veure les enormes possibilitats que hi havia per a la pintura i l'escultura. Va sorgir per tant com un moviment poètic, en el qual pintura i escultura es conceben com conseqüències plàstiques de la poesia. Aviat, es van distingir dues maneres de fer art surrealista: Per una banda, els pintors que seguien defensant l'automatisme com a mecanisme lliure de la intervenció de la raó; entre els artistes més destacats estan Joan Miró i André Masson. Surrealisme.
Oscar Dominguez. René Magritte. Miró. Miró. Alexander Calder. Art popular. L'art popular (de l'anglès Pop-Art, "Art pop") va ser un moviment artístic sorgit a la fi dels anys 1950 a Anglaterra i els Estats Units; les seves característiques són l'ocupació d'imatges i temes presos del món de la comunicació de masses aplicats a les arts visuals. Subratlla el valor iconogràfic de la societat de consum. El terme "Pop-Art" va ser utilitzat per primera vegada pel crític britànic Laurence Alloway en 1958, al definir les obres de Richard Hamilton i Eduardo Paolozzi entre uns altres. L'art del Segle XX. Arbre - esquema d' Alfred H. Barr. La nova figuració. CoBrA. El Grupo «Cobra» o CoBrA es un movimiento artístico fundado en París en 1948 y disuelto en 1951, debido a las disensiones y rivalidades internas así como por la mala salud de sus miembros Asger Jorn y Christian Dotremont.
El nombre es el acrónimo de «Copenhague, Bruselas, Ámsterdam», ciudades de origen de los fundadores del movimiento. El movimiento editó 10 números de su propia revista llamada también CoBrA. Formaron parte del grupo «Cobra»: Christian Dotremont, Jacques Calonne, Joseph Noiret, Asger Jorn, Else Alfelt, Karel Appel, Mogens Balle, Ejler Bille, Eugène Brands, Hugo Claus, Constant, Corneille, Pierre Alechinsky, Jan Nieuwenhuys, Lucebert, Pol Bury, Georges Collignon, William Gear, Stephen Gilbert, Svavar Gudnason, Reinhoud d'Haese, Henry Heerup, Egill Jacobsen, Carl-Henning Pedersen, Erik Thommesen, Jacques Doucet y Jean-Michel Atlan.
El arquitecto neerlandés Aldo van Eyck fue escenógrafo de las más importantes exposiciones del grupo. Asger Jorn. Art figuratiu. Antonio López. Francis Bacon. Miquel Barceló. Antonio Saura. Gerhard Richter. Art abstracte. L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir al voltant de 1910 i les conseqüències múltiples del qual n'han fet una de les manifestacions més significatives de l'esperit del segle XX.[1] L'art abstracte deixa de considerar justificada la necessitat de la representació figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, dotat de les seves pròpies significacions. L’informalisme i la nova figuració. Culturcat. S. XX dC La tesi informalista va començar a gestar-se després de la Segona Guerra Mundial. L’informalisme és un crit irat, l’expressió espontània i quasi instintiva de l’artista, sense signes intermediaris.
Alguns dels artistes més importants que han aplicat la tesi informalista han estat Antoni Tàpies i Modest Cuixart. La base de tot informalisme és la resposta irada a la circumstància social en la qual viu l’individu. Aquesta nova estètica ha tingut noms diferents segons l’indret on s’ha manifestat. Informalisme. Modest Cuixart. Antoni Tàpies i Puig. Antoni Tàpies i Puig, marquès de Tàpies (Barcelona, 13 de desembre de 1923 – ídem, 6 de febrer de 2012)[1] fou un pintor, escultor i teòric de l'art català. Antonio Tàpies. Taquisme. El tachisme (del francès tachisme, derivat de tache - taca) fou un estil de pintura abstracta desenvolupat durant els anys 1940 i 1950.
Hans Hartung. Jean Dubuffet. Jean Dubuffet forma parte de la vanguardia europea de la segunda posguerra, cuya obra cuestiona de forma radical los principios estéticos de la cultura occidental como respuesta a la pérdida de horizontes tras la Segunda Guerra Mundial.
Dubuffet centra su campo de experimentación en la grafía liberada de toda regla y en la reivindicación de la materia como elemento comunicativo. Cy Towmbly. Pintura matèrica. La Pintura matèrica és un corrent pictòric dins de l'informalisme europeu posterior a la Segona Guerra Mundial. Anselm Kiefer. Anselm Kiefer. Espacialisme. Lucio Fontana. Lucio Fontana per Lothar Wolleh Va passar els primers anys de seva vida a Itàlia.
Lucio Fontana. Fontana. Expressionisme abstracte. Adolph Gottlieb. Abstracció geomètrica. Equipo 57. Elsworth Kelly. Pablo Palazuelo. Eduardo Chillida. Art Povera. Mario Merz. Art conceptual. Art Conceptual. Yves Klein. Luis Gordillo. Luis Gordillo. Eduardo Arroyo. Philip Guston. Minimalisme. Art minimalista. Bruce Nauman. Donald Judd. Carl André.