Trabajo: Las carreras con mayor tasa de empleo. Las titulaciones universitarias con mayor y menor salida laboral La encuesta emplea datos recogidos entre septiembre de 2014 y febrero de 2015.
Y analiza la situación de licenciados y graduados universitarios del curso 2009-2010, con una muestra de 30.000 titulados, entrevistas directas y datos administrativos. Titulados universitarios que trabajan en el extranjero El 7,8% de los titulados universitarios de 2009-2010 ocupados trabajaban en 2014 en el extranjero. Son más hombres (9,7% del total) que mujeres (6,4%). Movilidad laboral En Cataluña, Baleares, Aragón, Madrid y La Rioja más del 80% de los titulados están trabajando. Condiciones laborales Solo 43% tienen un contrato de trabajo permanente cuatro años después de salir de la universidad, según los datos del INE. L’Educació Secundària millora, lentament, però adequada. El sistema educatiu de les Illes Balears acumula anys de lideratges en negatiu dels rànquings estatals i internacionals.
Si bé és cert que la situació és encara greu, no ho és menys que els indicadors reflecteixen una lleugera millora; això sí, encara insuficient. “S’hi observa una millora, però no al ritme adequat”, en opinió de Belén Pascual, doctora en Ciències de l’Educació de la UIB. Durant el curs 2013/14, el nombre d’alumnes matriculats en els ensenyaments de règim general va ser superior (638) a la del curs anterior. En relació al curs següent, 2014/15, la variació és mínima (-0,8%), per la qual cosa la matrícula es manté estable. Amb tot, és la disminució més gran de l’Estat. Una tendència que continua és la baixa taxa d’escolarització en els ensenyaments no obligatoris respecte de la mitjana estatal.
Concretament, pel que fa al Batxillerat, la taxa de graduació és del 39,7%, enfront del 53,4% de mitjana estatal. Inicio.
Comunicadors a la xarxa (Tortuguitas) Tecnología, psicología social, Social media, aprendizaje, tendencias web. Impacto de las TIC en la educación. L’educació i el futur de la cultura. Hauríem de parlar una mica sobre el binomi que encapçala aquesta sèrie d’articles que publiquem: Cultura i Democràcia.
A alguns els farà pensar en la necessitat que els governs garanteixin l’accés de tothom a la cultura, entenent aquesta com una sèrie de bens desitjables. Altres, amb una visió més dinàmica, tindran un altre objectiu: facilitar la participació de tothom en la cultura com a protagonistes. En aquest cas la cultura tindria més a veure amb codis que amb objectes culturals. Sigui com sigui, quan sumem aquestes dues paraules parlem de la cultura com un bé d’interès per tothom i no com a cosa de pocs, i això ens aboca irremeiablement a pensar en els sistemes que defineixen com la compartim. És cert que la televisió i internet tenen una notable influència en la transmissió de coneixements, codis i gustos, però sens dubte l’escola encara té un pes important. I, de fet, tothom en parla. . • Visió “industrial” . • Visió “artística” . • Visió “humanística”.