background preloader

Adrian543

Facebook Twitter

ola

ola

Deute exterior. El deute exterior és la suma de les obligacions que té un país respecte a uns altres, que es componen de deute públic (la contreta per l'estat) i deute privat o del sector privat, que és aquella que contreuen els particulars en l'exterior.

Deute exterior

El deute extern pel que fa a altres països es dóna amb freqüència a través d'organismes com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial. Si el deutor té problemes per a pagar-la, pot suposar un seriós problema per al desenvolupament econòmic d'un país, i fins i tot per a la seva autonomia. Què és la globalització? La globalització és la difusió en tot el planeta dels models econòmics, polítics, socials i culturals dels països desenvolupats amb economia de mercat (recordeu el que hem parlat a classe?

Què és la globalització?

Llei d’oferta i demanda, capitalisme…) El gran avenç que van experimentar els transports i les comunicacions des del darrer terç del segle XX (tren d’alta velocitat, Internet, telèfons mòbils…) va facilitar i accelerar els intercanvis internacionals de persones, mercaderies i capital. Però va ser sobretot amb la popularització d’Internet, durant la dècada de 1990, quan es va començar a parlar de globalització. Podem distingir diversos tipus de globalització: econòmica, de la informació, sociopolítica i cultural. Globalarcadi. Mercantilisme. Quadre de Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme.

Mercantilisme

El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el segle XVI, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del segle XVII, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al XVIII. La política econòmica coneguda amb el nom de mercantilisme va tenir una gran influència en la consolidació dels Estats moderns europeus.

En el mateix sí del sistema feudal, comença a néixer un nou sistema econòmic: el capitalisme vinculat al gran moviment i acumulació de capital al voltant del comerç colonial, que es consolidarà definitivament amb la Revolució Industrial. IDH. Organización de las Naciones Unidas - Wikipedia, la ... La Organización de las Naciones Unidas (ONU), o simplemente las Naciones Unidas (NN.

Organización de las Naciones Unidas - Wikipedia, la ...

UU.), es la mayor organización internacional existente. Se define como una asociación de gobierno global que facilita la cooperación en asuntos como el Derecho internacional, la paz y seguridad internacional, el desarrollo económico y social, los asuntos humanitarios y los derechos humanos. Néocolonialisme. Jurisdicció universal. La jurisdicció universal o principi d'universalitat és un principi del Dret que permet els Estats declarar la seua jurisdicció per a perseguir certs delictes considerats molt greus, independentment del lloc on s'han produït i de la nacionalitat de l'autor o de la víctima.

Jurisdicció universal

El concepte de jurisdicció universal està íntimament lligat a la idea que existeixen lleis internacionals que són erga omnes (afecten a tota la comunitat internacional), així com al concepte de ius cogens (existeixen lleis internacionals que imposen obligacions a tota la comunitat internacional sense que aquest fet puga modificar-se mitjançant un acord en contrari). Jurisdicció universal a Espanya[modifica | modifica el codi] Exclusió social. En ciències socials, la marginació o exclusió és una situació social de desavantatge econòmic, professional, polític o d'estatus social, produïda per la dificultat que una persona o grup té per integrar-se a alguns dels sistemes de funcionament social (integració social).

Exclusió social

La marginació pot ser l'efecte de pràctiques explícites de discriminació-que deixen efectivament la classe social o grup social segregat al marge del funcionament social en algun aspecte- o, més indirectament, ser provocada per la deficiència dels procediments que asseguren la integració dels factors socials, garantint-los l'oportunitat de desenvolupar-se plenament. La marginació pot definir-se com segregació social, fins i tot en termes espacials o geogràfics,[1] encara que el terme segregació s'aplica més comunament per a plantejaments polítics de discriminació o intolerància de tipus racial (apartheid), sexual (sexisme), religiós (intolerància religiosa) o ideològic (repressió política). Viccionari. Classe social. Justicia distributiva. La justicia distributiva es, para Aristóteles, lo justo o correcto con respecto a la asignación de bienes en una sociedad.

Justicia distributiva

Los principios de la justicia distributiva son principios normativos diseñados para guiar la asignación de los beneficios y las cargas de la actividad económica. A menudo se le contrasta con la justicia retributiva, la cual se concentra en la proporcionalidad de los resultados y las consecuencias, y con la justicia procedimental la cual tiene que ver con la justicia de los procesos, tales como en la administración de la ley. Drets humans. D'ençà a finals del segle XVIII es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona.

Drets humans

No poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tan sols poden ser assegurats o violats. De forma legal, els drets humans queden recollits en l'ordenació legal de molts països, així com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la Declaració Universal dels Drets Humans. A més, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base ètica i moral al voltant de la qual es pretén construir l'ordre geopolític de la societat moderna, al marge de qualsevol altra consideració legal. Origen cultural[modifica | modifica el codi] Existeix un important debat sobre l'origen cultural dels drets humans. Justicia social. La justicia social solo puede definirse a partir del hecho concreto de la injusticia social.[1] Algunos estudiosos,[2] sostienen que el concepto «justicia social» se corresponde con la «justicia distributiva» de Aristóteles, en tanto que la noción de «justicia conmutativa» del estagirita, corresponde a la idea clásica de justicia en las sociedades modernas.

Justicia social

La manera más recurrida, para hacer justicia o criticarla es la Protesta. Protestas en Egipto de 2011 contra el presidente Hosni Mubarak. Justicia. La justicia se representa alegóricamente por una mujer con los ojos vendados, con una balanza en una mano y una espada en la otra.

Justicia

La justicia (del latín iustitĭa), que, a su vez, viene de ius — derecho — y significa en su acepción propia «lo justo», tiene varias acepciones en el Diccionario de la lengua española, más conocido como DRAE.[1] Es un valor determinado como bien común por la sociedad. Nació de la necesidad de mantener la armonía entre sus integrantes. UNESCO - Wikipedia. UNESCO - Wikipedia. Oregon Institute of Technology - Wikipedia. OIT - Wikipedia. United Nations Industrial Development Organization - Wikipedia. Food and Agriculture Organization - Wikipedia. United Nations Development Programme - Wikipedia. Organisation for Economic Co-operation and Development - Wikipedia. Organización para la Cooperación y el ... - wikipedia.org.

La Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos[3] (OCDE) es un organismo de cooperación internacional, compuesto por 35 estados, cuyo objetivo es coordinar sus políticas económicas y sociales. La OCDE fue fundada en 1960 y su sede central se encuentra en el Château de la Muette, en París (Francia). Los idiomas oficiales de la entidad son el francés y el inglés.[1] BM - Wikipedia. OMC (band) - Wikipedia. FMI - Wikipedia. International Monetary Fund.

ONU

Globalització. La globalització (anglicisme),[1] mundialització[2] o canvi global[3] és el conjunt de variacions en els sistemes socials o naturals (físics o biològics) els impactes dels quals no poden ser localitzats - ni socialment ni naturalment parlant - a cap lloc o conjunt d'indrets, sinó que afecten el conjunt de la Terra, la societat i els individus.[4] Es pot considerar que la globalització és una sèrie complexa de processos que es produeixen simultàniament en l'àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic (tot i que a molt diverses velocitats i implicacions)[5] i que abasten la major part de les regions del planeta.[1] Una premissa bàsica de l'estudi de la globalització és considerar que el món constitueix un únic ordre social i natural.

Malgrat la tendència de destacar-ne únicament els aspectes econòmics, cal assenyalar el caràcter complex i multidimensional. Antecedents i definicions[modifica | modifica el codi] Que es la globalizacion???? Globalización o Mundialización es un término moderno usado para describir los cambios en las sociedades y la economía mundial que resultan en un incremento sustancial del comercio cultural (aunque según algunos autores y el movimiento antiglobalización, la competitividad en un único modelo de mercado tiende a suprimir las realidades culturales de menor poder).

El término fue utilizado por primera vez, por Theodore Levitt en The Globalization of Markets para describir las transformaciones que venía sufriendo la economía internacional desde mediados de la década de los 60. Toni Comín define este proceso como «un proceso fundamentalmente económico que consiste en la creciente integración de las distintas economías nacionales en un único mercado capitalista mundial».

Tipos de globalizacion - proyecto globalizacion. Memories of Underdevelopment (1968) - Plot Summary. Subdesarrollo. Tercer Món. Justicia social.