Benvinguts al pis clandestí on tres dones van plantar cara a Franco. BarcelonaEl 1940, la repressió franquista era més sanguinària i brutal que mai, però en un pis de la Barceloneta, al carrer Grau i Torres, número 37, Soledad Real, Isabel Imbert i Clara Pueyo, resistien. Maria Salvo no vivia al pis, però tenia una estreta relació amb les altres tres dones. Feien material de propaganda i l'immoble se’l coneixia com a oasi, perquè estava enmig del desert de la dictadura. Aquell edifici ja no existeix, perquè va ser enderrocat. Tanmateix, és possible entrar al pis clandestí, sentir les veus d’aquelles dones valentes i percebre el que elles devien sentir mentre escrivien o amagaven gent.
Tan sols s'ha de pujar a un ascensor, on tot és com als anys quaranta i on un gramòfon llança la propaganda franquista, i entrar a la instal·lació creada per La Inefable i comissariada pels historiadors Fernando Hernández Holgado, Oriol López Badell i Toni Vidal Arnan, a la Casa de la Barceloneta 1761. El primer que es troba el visitant és una bústia. Exposició 'L'Oasi' | Guia Barcelona | Ajuntament de Barcelona. L’Oasi, el piso franco de cuatro mujeres antifascistas, renace 75 años después de ser desvalijado por la Guardia Civil. Barcelona, 1940. En un piso del barrio de la Barceloneta, de esos que reciben el nombre de quart de casa por su escasísimo espacio, viven tres chicas.
De cara a la galería, son modistas. Pero lo que esconde el ruido de las máquinas de coser es el teclear frenético de las tipógrafas. Ese apartamento, que se disfrazaba de hogar y taller de unas alegres jóvenes era, en realidad, el piso franco de unas militantes del PSUC. Entre esas cuatro paredes del número 37 de la calle Grau i Torras se redactaba propaganda y boletines, se acogía a refugiados y a represaliados y se organizaban acciones políticas. “En el desierto de mi vida, esta casa será un oasis”. En 1941, la Guardia Civil siguió el rastro de las cuatro militantes y encontró el Oasi.
Ese es el escenario que ha recreado L’Oasi, una exposición inmersiva acogida en La Casa de la Barceloneta y que recrea hasta el más mínimo detalle ese piso franco. Pero esta última tuvo suerte y sólo pasó dos años cautiva. Apoya a elDiario.es. Exposició 'L'Oasi' | Ciutat Vella. «L'Oasi» és una iniciativa artística que vol retre homenatge a quatre dones que van lluitar contra la dictadura franquista des de la clandestinitat. La Casa de la Barceloneta 1761 acull "L'Oasi", una nova proposta artística que ret homenatge a quatre dones que van lluitar contra la dictadura franquista des de la clandestinitat.
La mostra convida el públic a endinsar-se en un espai immersiu i sensorial que recrea un pis del barri de la Barceloneta, que l'any 1941 va servir com a refugi, centre de reunions i punt de trobada de joves resistents. Aquell espai, conegut com l'Oasi, acollia tres joves que hi vivien de manera permanent i una quarta companya molt vinculada al grup. En aquell "quart de casa" s'hi feien reunions i s'hi preparaven materials de propaganda. Ara, més de vuit dècades després, "L'Oasi" vol recuperar aquest episodi gairebé oblidat a través d'una instal·lació que combina llum, so i textures per transportar els visitants a aquella època. Exposició 'L'Oasi' | Mujeres y feminismos. Exposición 'El Oasis' | España en Libertad. Exposició 'L'Oasi' | Ayuntamiento de Barcelona. L'Oasi, el pis de la Barceloneta des d'on es va plantar cara al franquisme.
La Casa de la Barceloneta 1761 acull “L’Oasi”, una proposta artística que ret homenatge a Soledad Real, Isabel Imbert, Clara Pueyo i Maria Salvo, que van lluitar contra la dictadura franquista des d’un quart de casa de la Barceloneta. El 22 d’agost del 1941 la policia va irrompre en aquest pis franc i va desmantellar aquesta cèl·lula de resistència antifranquista. La mostra, que es pot visitar fins al 7 de març del 2026, convida el públic a endinsar-se en un espai immersiu i sensorial amb la recreació d’aquest pis, que va servir com a refugi, i amb material audiovisual.
A l’Oasi es feien puntades contra el franquisme En aquell pis franc, conegut com l’Oasi, hi vivien de manera permanent tres de les quatre joves. Amb la Maria Salvo, que estava molt vinculada al grup, es comunicaven per carta. En aquell quart de casa es feien reunions i es preparaven materials de propaganda contra el règim i després es distribuïen amagats entre les pàgines d’altres publicacions de l’època.