background preloader

Dr. Jordi Busquet

Dr. Jordi Busquet
Jordi Busquet Duran (Terrassa, 1962) es Doctor en Sociología y licenciado en Ciencias Económicas. Profesor titular y responsable de la Red de investigación CONinCOM (Conflicto, infancia y comunicación) de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Ha dirigido o participado en diversos proyectos de investigación en el campo de la cultura y la comunicación a nivel catalán, español, y europeo. Ha sido galardonado por los VIII Premis a la Investigació de la Comunicació de Masses otorgado per la Generalitat de Catalunya con la obra: La cultura i la comunicació de masses a debat (els intel·lectuals i l’anàlisi de la cultura). Es autor o coautor de numerosas publicaciones. Contacto / Entrevista Me gusta: Me gusta Cargando...

Max Weber Maximilian Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 – Munic, 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany. Fill major dels set que van tenir sa mare i son pare, un polític de l'Alemanya d'Otto von Bismarck. El seu germà menut Alfred Weber va ser també un destacat economista i sociòleg. El 1882 començà els seus estudis de dret a la Universitat de Heidelberg. També va estudiar en altres universitats, fonamentalment en la de Berlín, on es va dedicar especialment a la història. Es va fer càrrec de la redacció d'una de les primeres revistes dedicades a la sociologia, l'Arxiu de Ciències Socials. Durant la Primera Guerra Mundial va desenvolupar una forta crítica a la política bel·licista del II Reich. Els seus treballs comprenen molts aspectes i molt variats, i solament d'una manera parcial manifesten les tensions internes de l'autor i els seus enfrontaments amb els utilitaristes, els marxistes i els historicistes. Biografia[modifica | modifica el codi]

Pierre Bourdieu Pierre Bourdieu (Denguin, 1 d'agost de 1930 - París, 23 de gener de 2002). Sociòleg, antropòleg i filòsof francès, ha estat un dels més prestigiosos i polèmics pensadors contemporanis i un dels inspiradors intel·lectuals del moviment antiglobalitzador o altermundista. Les seues aportacions són molt rellevants en diversos camps, des de l'etnografia a l'art, la literatura, l'educació o la política. El seu llibre més famós, La distinció. Criteri i bases socials del gust (1979), va ser triat com un dels 10 treballs sociològics més importants del segle XX per la International Sociological Association (ISA). Va nàixer a un poblet dels Pirineus, al sud-oest de França, on son pare era l'administrador de correus. Va aprofundir els seus estudis en antropologia i en sociologia i va donar classes a la Universitat de París (1960-62) i a la Universitat de Lille (1962-64). Principis epistemològics[modifica | modifica el codi] Conceptes bàsics[modifica | modifica el codi]

Violència estructural La violència estructural és un terme sociològic associat particularment amb Johan Galtung, qui l'introduí l'any 1969 en el seu article "Violència, Pau i Recera sobre la Pau".[1] Fa referència a una forma de violència en la qual algun tipus d'estructura social o l damnifica una persona o un grup impedint que aconsegueixin les seves necessitats. Algunes d'aquestes forces socials i culturals adverses citades per Galtung són l'elitisme institucionalitzat, l'etnocentrisme, el classisme, el racisme, el sexisme, l'adultisme, la discriminació nacionalista, l'heterosexisme i homofòbia o la discriminació per edat. La violència estructura i la violència directa són fenòmens altament interdependents, i que es manifesten en la violència familiar, agressions racistes, crims d'odi, terrorisme, genocidi o guerra. Violència cultural[modifica | modifica el codi] Ús internacional[modifica | modifica el codi] L'any 1984, Petra Kelly escrigué en el seu primer llibre, Lluitant per l'esperança:

Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH): De la burbuja inmobiliaria al derecho a la vivienda Los cambios culturales provocados por el software social Las redes sociales se caracterizan por adaptar de forma no exclusiva la navegabilidad de la Red a los contenidos vinculados a la lista de contactos sociales declarados previamente. Su extensión a los dispositivos de comunicación móviles ha hecho del DESTACADOSPerfil: José Luis Molinaindividuo conectado el centro de todo el sistema. Algunas de las consecuencias de este fenómeno son el consumo líquido o instantáneo de contenidos breves y desechables como forma habitual de aprendizaje y acción, la supersocialización o la atención a crecientes flujos de requerimientos sociales redundantes que requieren intervención del usuario y el aumento del potencial de movilización de comunidades instantáneas en tiempos de crisis. Por último, el concepto de privacidad necesita ser repensado. La razón de esta monumental inversión es muy sencilla: mediante esta tecnología «social» es posible aumentar el consumo de productos, contenidos y servicios (incluidos los propios de la comunicación).

Related: