Descripcio T.C.I.
Sigmund Freud. El psicoanálisis
Freud no pretendía crear una teoría psicológica completa, pero llegó a elaborar un sistema que explicaba la psicología del hombre en su totalidad. Comenzó estudiando el trastorno mental y luego se preguntó por sus causas. Acabó formulando una teoría general del dinamismo psíquico, de su evolución a través de distintos períodos de desarrollo y del impacto de la sociedad, la cultura y la religión en la personalidad, además de crear una forma de tratamiento de los trastornos mentales. Logró formular una teoría psicológica que abarcaba la personalidad normal y anormal, y que incidía en todos los campos del saber: la sociología, la historia, la educación, la antropología y las artes. Llegó a la convicción de que el origen de los trastornos mentales está en la vida sexual y que la sexualidad comienza mucho antes de lo que en aquellos momentos se pensaba, en la primera infancia. Más tarde introduce otra técnica de tratamiento: la asociación libre. Freud en 1939
Ludwig Wittgenstein
Ludwig Josef Johann Wittgenstein (Viena, 26 d'abril de 1889 - Cambridge, 29 d'abril de 1951), fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge. Va impartir docència a la càtedra de filosofia de la Universitat de Cambridge entre 1939 i 1947.[1] És famós per haver inspirat dos dels principals moviments filosòfics del segle XX: el positivisme lògic i la filosofia del llenguatge ordinari. Al llarg de la seva vida, també va publicar la ressenya d'un llibre, un article, un diccionari per a nens, i el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), de 75 pàgines.[2][3] El 1999, en una enquesta sobre els llibres de filosofia més rellevants, la seva obra pòstuma, Investigacions filosòfiques (1953) ha estat considerada com el llibre més important de la filosofia del segle XX.[4][5] Biografia[modifica | modifica el codi] Primers anys[modifica | modifica el codi] Llegat[modifica | modifica el codi]
Tractatus Logico-Philosophicus
The Tractatus Logico-Philosophicus (Latin for "Logical-Philosophical Treatise") is the only book-length philosophical work published by the German-Austrian philosopher Ludwig Wittgenstein in his lifetime. It was an ambitious project – to identify the relationship between language and reality and to define the limits of science[1] – and is recognized as a significant philosophical work of the twentieth century. G. E. Moore originally suggested the work's Latin title as homage to the Tractatus Theologico-Politicus by Baruch Spinoza.[2] Wittgenstein wrote the notes for the Tractatus while he was a soldier during World War I and completed it when a prisoner of war at Como and later Cassino in August 1918.[3] It was first published in German in 1921 as Logisch-Philosophische Abhandlung. The Tractatus employs a notoriously austere and succinct literary style. Main theses[edit] There are seven main propositions in the text. Proposition 1[edit] The first chapter is very brief: , where
Xavier Sedano Martinez
José Ortega y Gasset
José Ortega y Gasset (Madrid, 9 de maig de 1883 — Madrid, 18 d'octubre de 1955) fou un filòsof espanyol. Biografia[modifica | modifica el codi] Va cursar estudis secundaris al col·legi jesuïta de San Estanislao a Miraflores del Palo (Màlaga) entre 1891 i 1897, i superiors a la Universitat de Deusto, Bilbao (1897-98) i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid (1898-1904). De retorn a Espanya fou nomenat professor numerari de Psicologia, Lògica i Ètica de la Escuela Superior del Magisterio de Madrid (1909) i a l'octubre de 1910 guanyà l'oposició a la Càtedra de Metafísica de la Universitat Central, vacant després de la defunció de Nicolás Salmerón. Col·laborador del diari El Sol el 1917, on publicà sota la forma de fulletons les seves dues principals obres: España invertebrada i La rebelión de les masas. Fundà la Revista de Occidente el 1923, i en fou el director fins a 1936. Quan començà la Guerra civil marxà a l'exili, d'on tornà l'any 1946. Hemiplegia moral
