background preloader

Institut d'Estudis Catalans

Institut d'Estudis Catalans

GRAMÀTICA Comentaris: L'alfabet Retorn a l'Índex Correspondència entre grafia i so Vocals Consonants Retorn a l'Índex Els determinants L'article definit L'article indefinit L'article personal Els demostratius Els possessius Els quantitatius Els indefinits Els interrogatius Els numerals Els numerals ordinals Retorn a l'Índex Nombre i gènere dels substantius i dels adjectius Nombre dels substantius Fan el plural afegint al singular algun dels sufixos següents: Gènere dels substantius Nombre i gènere dels adjectius L'adjectiu es col·loca darrere del substantiu. Exemple: una casa blanca. L'adjectiu concorda en gènere i nombre amb el substantiu. Exemple: un amic italià / una amiga italianauns amics italians / unes amigues italianes. Els pronoms Els pronoms personals Els pronoms febles Els verbs Conjugacions Modes i temps simples *Formes de l'imperatiu Model de la primera conjugació Infinitiu Present Gerundi Participitrobar trobo trobant trobat trobes troba trobem trobeu troben Models de la segona conjugació Verbs irregulars

Aventura't amb l'ortografia- Català - Educació primària_ edu365.cat 1. La B i la V 2. Escric majúscules 3. Separem síl·labes 4. Amb apòstrof o sense? 1. 1. El Viaje del escritor: [las estructuras míticas para escritores, guionistas ... - Vogler Christopher A la Unitat Formativa de Català ens hem dedicat Pompeu Fabra i la premsa en els processos d'ordenació normativa del català modern - Sobre la Universitat Pompeu Fabra Catedràtic de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans Font: La figura i l'obra de Pompeu Fabra. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2007 Va ser conscient Pompeu Fabra de la importància de la premsa en l’acceptació i popularització del procés de reforma i modernització del català? Fins a quin punt la premsa i els seus professionals li feren costat? La comunicació que presento vol aportar unes primeres respostes en aquest sentit. Aquesta pretensió es limitarà a explorar, de forma més o menys sistemàtica, bé que no exhaustiva, una doble línia d’interès: d’una banda, com la persona i l’obra de Fabra troben en la premsa aliats imprescindibles del seu compromís amb la modernització, la depuració i la normativització del català al llarg de cinquanta anys; i de l’altra, com la premsa i els seus professionals queden profundament afectats per la consolidació de la reforma fabriana. BONET, Sebastià (1993). D. FABRA, Pompeu (1980).

Gramàtica catalana en línia Gramàtica de la llengua catalana: De la Secció Filològica de l'IEC. Destinada a esdevenir la gramàtica normativa i oficial del català, actualització de la setena, i darrera, edició de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, la de 1933. Són els textos més avançats d'una obra que també està in progress. Es presenta en format pdf. Al peu de cada pàgina s'indica "Esborrany provisional", i hi ha, de fa anys, un apartat buit: Sintaxi. Gramàtica catalana de Pompeu Fabra: Facsímil de l'IEC (Barcelona, 2006 ) de la setena i darrera edició de la gramàtica fabriana, de 1933. Gramàtica normativa valenciana: o GNV. Resum de gramàtica bàsica: És un recurs d'autoaprenentatge del Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona. Gramàtica de l'ésadir: L'explicació sobre fonètica, ortografia, morfologia i sintaxi del portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Gramàtica del Servei Català de la Salut: Estructurada en 28 fitxes, que inclouen exercicis i claus dels exercicis.

El Refranyer nostre de cada dia.... VilaWeb Ontinyent “ Rodes per on rodes, a parar a Albaida…” Dit quan hi ha un avís urgent de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, que convoca reunió urgentíssima, però urgent urgent, per tal de canviar els seus estatuts abans que se’ls faça tard i tanquen la porta. Els canvis proposats per la Junta Directiva, si Vicent Terol els deixa proposar res, es fonamenten en la discussió sobre com vestir la nova escultura de Vicent Terol, que serà beneïda properament per Vicent Terol en un congrés comarcal sobre Vicent Terol. Que sant Emili Casanova ens pille combregats…! (dissabte 1 de maig). “Fer com fan, no és pecat” “ La coentor s’apega” “Ningú no és profeta en la seua terra” I mai millor dit: TV3 grava la banda ontinyentina “Tot per la Música”, (la més nova i àgil) interpretant l’Himne de Riego a la Plaça de Baix d’Ontinyent. “No hi ha mal que cents anys dure…” “Abans de poder ofendre, xafa’t la llengua” “Qui no suma, se n’ix” “Cria fama i gita’t a dormir “A l’olor del dot, acudeix el borinot” “Justa la fusta…”

Hem tractat aquest llibre a castellà per tal de Centenari de la Normes ortogràfiques del català El 24 de gener de 1913 dinou membres de l'Institut d'Estudis Catalans signaven les Normes ortogràfiques, un conjunt de 24 regles amb les quals intentaven superar el desgavell ortogràfic de la Renaixença i codificar el sistema ortogràfic del català. Feia deu dies que les havien aprovades i més temps des que una Ponència ortogràfica anava treballant en la seva redacció. El resultat final foren 14 pàgines que l'IEC publicà a Barcelona mitjançant la Tipografia L'Avenç i que constitueixen la presentació pública de l'IEC com a autoritat lingüística normativa. Quatre anys després, Pompeu Fabra, principal artífex de les Normes, en la primera edició del Diccionari ortogràfic (1917), fa precedir el lèxic d'una exposició de l'ortografia catalana segons el sistema de l'IEC, on dedica 30 pàgines per a 76 normes. Només cinc dels dinou signants foren de la Secció Filològica de l'IEC. Antoni Rubió i Lluch: com a president de l'IEC i de l'Institut Històricoarquelògic (Secció Històricoarqueològica). Més:

refranys Consells Sobre l'oratge Sobre els vents Sobre els mesos de l'any Sobre estacions de l'any Sobre els pobles Altres Els refranys formen part de la cultura popular, i en ells s'acumulen les experiències viscudes per un poble. Ací van uns quants CONSELLS:Anar al començament de la pàgina 1.- A vora riu no faces niu. 2.- No deixes sendes velles per novelles. 3.- El qui es burla el dimoni li furga. 4.- El qui no vulga pols que no vaja a l'era. 5.- Qui paga descansa i qui cobra s'alegra. 6.- Ves "espai", que tinc pressa. 7.- Festa de foc no la veges de prop. 8.- A la taula i al llit al primer crit. 9.- Val més ser gallina que gall. 10.- Debades cap frare pega cabotades. 11.- Fer com fan no és pecat. 12.- Faena feta no porta destorb. 13.- Qui guarda sempre té. 14.- Els diners i els collons són per les ocasions. 15.- Si vols criar-te bo i sa, la feina de hui guarda-la per demà. 16.- Menja bé i caga fort i no tingues por a la mort. 17.- Estalvia, mesquí, i no saps per a qui. 18.- La por salva la vida. 26.- Qui paga mana.

Usos de la Coma Spanish lessons, songs, and games suitable for children and kids learning Spanish online. Sentence pairs translated in English and Spanish. Diari escola: Cent anys de normes del català Per a poder-se desenvolupar amb plenitud en tots els àmbits, les llengües necessiten una codificació, és a dir, un conjunt de normes per a escriure's. En el nostre cas, la normativa ortogràfica té una data ben concreta de partença, el 24 de gener de 1913, quan es van publicar les 'Normes ortogràfiques' de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la màxima autoritat científica quant a qüestions de codificació i normativa de la llengua catalana. Es tractava de vint-i-quatre regles, proposades per Pompeu Fabra, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català i que són la base del català escrit modern i de la normativa lingüística vigent. En commemoració del centenari de la publicació de les 'Normes ortogràfiques', base del català escrit actual a tot el domini lingüístic, el IEC ha preparat enguany actes acadèmics i activitats populars i participatives a tots els territoris de llengua catalana.

Related: