background preloader

Feedback

Feedback
"...'feedback' exists between two parts when each affects the other."[1](p53, §4/11) A feedback loop where all outputs of a process are available as causal inputs to that process "Simple causal reasoning about a feedback system is difficult because the first system influences the second and second system influences the first, leading to a circular argument. In this context, the term "feedback" has also been used as an abbreviation for: Feedback signal – the conveyance of information fed back from an output, or measurement, to an input, or effector, that affects the system.Feedback loop – the closed path made up of the system itself and the path that transmits the feedback about the system from its origin (for example, a sensor) to its destination (for example, an actuator).Negative feedback – the case where the fed-back information acts to control or regulate a system by opposing changes in the output or measurement. History[edit] Types[edit] Positive and negative feedback[edit] Biology[edit]

Definició de Feedback Semiòtica De Paraula a Imatge: La Semiòtica La Semiòtica és la ciència dels signes: cada missatge comunicatiu està integrat per signes que tenen un sentit més enllà del literal. Diuen Bal i Bryson: L’essència de la teoria semiòtica és la definició dels factors compromesos en el procès permanent d’elaboració i interpretació dels signes i el desenvolupament d’éines conceptuals que ens ajuden a entrar en aquest procés que es produeix a les diferents àrees de l’activitat cultural. Una pintura pot ser un objecte real però tenim tendència veure-la com una altra realitat. El Bes de Judes, de Giotto, a la Capella Scrovegni, segons Bryson. Peirce (1839-1914). La noció del signe forma un sistema triàdic: hi ha abstraccions (idees), objectes i la ment perceptora. La icona es refereix directament a l'objecte: la moneda de mig dolar presenta icònicament a Kennedy. Veiem la triada icona/index/símbol referit als Arnolfini (Van Eyck:Els Esposos Arnolfini, oli sobre fusta, 1434, Gal·leria Nacional,Londres): Barthes

Anatta In Buddhism, the term anattā (Pāli) or anātman (Sanskrit: अनात्मन्) refers to the perception of "not-self", recommended as one of the seven beneficial perceptions,[1] which along with the perception of dukkha, and anicca, is also formally classified among the three marks of existence. Anatta in the Nikayas[edit] The ancient Indian word for self or essence is attā (Pāli) or ātman (Sanskrit), and is often thought to be an eternal substance that persists despite death. Hence the term anatta is often interpreted as referring to the denial of a self or essence. Taken together with the perceptions of anicca (impermanence) and dukkha (imperfection), anatta (not self) perception is the last of the three marks of existence, which when grasped strategically, leads to dispassion (nibbida). Karma and Anatta[edit] Skillful action[edit] Because most philosophers focus on asserting or rejecting a self,[3] when people approach Buddhism, they assume it is answering the same questions. Views on self[edit]

La comunicació interpersonal Publicat a la Revista Valors n.62 juliol 2009 La comunicació interpersonal Tant important com allò què es diu, està el com es diu. Quan allò que diem arrenca del convenciment interior més profund, aquesta veritat singular i diferenciada es fa escoltar i permet l'intercanvi i el diàleg sincer i respectuós amb l' "altre" En el llenguatge humà, hi ha un nivell de comunicació que parteix de la racionalitat, del pensament, l'objectivitat, ... la construcció d'una lògica del llenguatge amb un discurs sense fissures, aparentment coherent i que sembla que ens permet mínimament entendre´ns i dir-nos coses, però alhora és font també de nombrosos malentesos. És el llenguatge habitual. Es una comunicació que va del JO _ de la meva identitat_ a l'altre i a l'inrevés. Tota paraula adreçada a l'altre, és una demanda d'amor inconscient que li fem. En el primer cas, la comunicació sol anar carregada de PARAULES BUIDES.En el segon cas, les paraules que adrecem o que ens arriben són PARAULES PLENES.

Bertalanffy - Biografías de personajes relevantes de la historia de la psicología - Servicio de Atención Psicológico Personalizado Kark Ludwing von Bertalanffy nació el 19 de septiembre de 1901 en Viena, Austria. Estudió con tutores personales en su propia casa hasta sus 10 años, a partir de entonces fue a la escuela teniendo un nivel muy aventajado para su edad que le permitió acabar con honores su escolaridad. Estudió historia del arte, filosofía y biología en la Universidad de Innsbruck y de Viena y, en ésta última finalizó el doctorado en 1926 leyendo su tesis doctoral sobre la psicofísica y Gustav Fechner. En 1937 fue a vivir a Estados Unidos gracias a la obtención de una beca de la Fundación Rockefeller y así, estuvo 2 años en la Universidad de Chicago. No pudo permanecer por más tiempo en Estados Unidos por no querer aceptar el subterfugio legal de declararse víctima del nazismo, así que vuelve a Europa. Fue uno de los primeros en tener una concepción organicista de la biología y consideró al organismo como un sistema abierto, dotado con unas propiedades específicas capaces de poderse estudiar por la ciencia.

Bundle theory According to bundle theory, an object consists of its properties and nothing more: thus neither can there be an object without properties nor can one even conceive of such an object; for example, bundle theory claims that thinking of an apple compels one also to think of its color, its shape, the fact that it is a kind of fruit, its cells, its taste, or at least one other of its properties. Thus, the theory asserts that the apple is no more than the collection of its properties. In particular, there is no substance in which the properties inhere. Arguments for the bundle theory[edit] The difficulty in conceiving of or describing an object without also conceiving of or describing its properties is a common justification for bundle theory, especially among current philosophers in the Anglo-American tradition. Whether a relation of an object is one of its properties may complicate such an argument. Objections to the bundle theory[edit] Compresence objection[edit] See also[edit] References[edit]

La comunicació interpersonal Ferdinand de Saussure Ferdinand de Saussure (Ginebra, 26 de novembre de 1857 - Vufflens-le-Château, 22 de febrer de 1913) és un lingüista suís, considerat el pare de la lingüística moderna. Estudià a Leipzig i Berlín (Alemanya) el 1876-1878, i fou cap de l' École pratique des Hautes Etudes del 1880 al 1891. També se'l considera com el pare de la semiòtica. Les dicotomies de Saussure[modifica | modifica el codi] Saussure, apartant-se de la gramàtica històrico-comparativa, es dedica a estudiar els elements de les llengües per arribar a entendre'n el mecanisme i l'organització. La primera dicotomia separa el signe lingüístic en dues parts: el significant (part física, perceptible, formada per lletres o sons) i significat (part mental, concepte associat). La segona separa la llengua de la parla. També distingeix entre sincronia i diacronia. Per últim distingeix entre relacions sintagmàtiques i associatives (que després se'n dirien paradigmàtiques), els dos eixos en què s'organitza la llengua.

Object (philosophy) The pragmatist Charles S. Peirce defines the broad notion of an object as anything that we can think or talk about.[1] In a general sense it is any entity: the pyramids, Alpha Centauri, the number seven, a disbelief in predestination or the fear of cats. In a strict sense it refers to any definite being. A related notion is objecthood. Objecthood is the state of being an object. The notion of an object must address two problems: the change problem and the problem of substance. An attribute of an object is called a property if it can be experienced (e.g. its color, size, weight, smell, taste, and location). Because substances are only experienced through their properties a substance itself is never directly experienced. Some philosophies[which?] In the Mūlamadhyamakakārikā Nagarjuna seizes the dichotomy between objects as collections of properties or as separate from those properties to demonstrate that both assertions fall apart under analysis. Russell, Bertrand (1948).

Semiòtica Semiòtica i semiologia és l'estudi dels sistemes de signes, especialment en relació al llenguatge però amb conseqüències en altres àrees de les ciències socials on les qüestions d'interpretació són de gran importància. Les teories que s'apliquen al disseny gràfic i a la comunicació visual procedeixen de l'estudi de la ciència, coneguda com a semiologia a Europa i semiòtica als Estats Units La nova ciència va ser postulada a principis del segle XIX per Ferdinand de Saussure (1875-1913), un professor suís de lingüística. Els principis fonamentals actuals de la semiòtica van ser escoltats pels alumnes de Saussure en un curs de lingüística impartit a la Universitat de Ginebra entre 1906 i 1911. Saussure va morir el 1913 sense publicar les seves teories, però els seus alumnes les publicaren el 1915 amb el títol de Curs de lingüística general. Abans de Saussure els estudis del llenguatge s'ocupaven sobretot de l'ús històric de la llengua. Història[modifica | modifica el codi] 1. 2.

Teoría de la Comunicación: HAROLD LASSWELL Sociólogo estadounidense. Se dedicó principalmente al estudio de la influencia de los medios de comunicación y de información de masas en el proceso de creación de la opinión pública, un tema clave para la sociología contemporánea en las sociedades industriales y postindustriales. Nació en Donnellson, Illinois, en 1902, hijo de un pastor protestante. Alumno aventajado de enseñanza secundaria, obtuvo una beca para estudiar sociología en la Universidad de Chicago, donde muy pronto mostró sus especiales dotes para la investigación y obtuvo el título de doctor a los 24 años (1926), con una tesis sobre la propaganda en la Primera Guerra Mundial. Concluida la carrera, viajó a Europa, donde estudió en la London School of Economics y en centros académicos de París, Ginebra y Berlín. En su formación se advierte la influencia, entre otros, de Dewey, Mead, Freud, Havelock. En 1976 Lasswell se retiró de la enseñanza y dedicó su tiempo a escribir. Si Harold D. K.W. Principales obras

Related: