Objeto directo e indirecto - Sintaxis - Gramática Sintaxis Diferencias entre el objeto directo y el objeto indirecto. Objeto Directo También se llama complemento directo. Es el complemento que recibe directamente y en primer lugar la acción del verbo. Miguel lee el periódico OD El objeto directo puede ser un nombre: Miguel lee el periódicouna persona (con preposición a): Miguel lee a Vargas Llosaun pronombre personal átono (LO, LA, LOS, LAS): Miguel lo lee Objeto Indirecto También se llama complemento indirecto. Miguel lee el periódico a los alumnos OD OI El complemento indirecto se suele confundir con el complemento directo porque los dos pueden llevar la preposición a y porque los dos se forman con un nombre. Diferencias El complemento indirecto siempre lleva preposición Miguel lee el periódico *los alumnos > A los alumnos El complemento indirecto puede ser un pronombre personal átono: LE, LES Miguel les lee el periódico (a los alumnos) El complemento directo se puede sustituir por LO, LA, LOS, LAS: Miguel lo lee a los alumnos Compartir en:
Institut d'Estudis Catalans: l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats. Notícies i activitats Vicenç Pagès Jordà :: Llibres - Un tramvia anomenat text Vivim en una societat que no ensenya a escriure però que obliga a saber-ne. ¿Com és que, després d'anys d'aprenentatge, un gran nombre de ciutadans són incapaços d'escriure una carta o un informe? Aquesta incapacitat, ¿té alguna relació amb el menyspreu que part del personal docent manifesta per la literatura? ¿És possible que algú millori la qualitat del que escriu sense que millori la qualitat del que llegeix? Davant l'allau de manuals que pretenen reduir l'escriptura a una tècnica, davant la tesi romàntica que limita l'escriptura a les persones que neixen dotades, el text es manté com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. Podeu accedir a una crítica i a una entrevista sobre el llibre i sobre l'escriptura en general. Tornar a Llibres
Vicenç Pagès i Jordà Obres i premis[modifica | modifica el codi] El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura, i l'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d'infinites combinacions (ed. Empúries). L'any 1995 va aparèixer la seva obra més ambiciosa, El món d'Horaci (ed. En companyia de l'altre (premi Documenta 1998, publicat per Edicions 62 el 1999) marca el retorn al gènere conte. El 2013 va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la per Dies de frontera,[6] i l'any 2014 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura.[7] Bibliografia[modifica | modifica el codi] Cercles d'infinites combinacions. Referències[modifica | modifica el codi] Enllaços externs[modifica | modifica el codi] Vicenç Pagès i Jordà - lloc web oficial
Vicenç Pagès Jordà :: La caldera esquerdada - L'interrogant: una proposta En català, el signe d’interrogació inicial genera debats ardents entre els especialistes, i inseguretat entre els usuaris. És necessari? Si l’incloem sempre, fa l’efecte que som uns espanyolistes desenfrenats. Si no el posem mai, correm el risc que el lector no s’adoni que la frase és interrogativa fins que no arribi al final. Alguns escriptors de la vella escola no els posen mai, i algunes editorials de la nova escola els afegeixen sistemàticament. Les llengües que tenen marques ortogràfiques o sintàctiques d’interrogació (per exemple, les que capgiren l’ordre de subjecte i verb, com l’anglès) no necessiten l’interrogant inicial. La psicologia ens ve a socórrer.
Institut d'Estudis Catalans - Diec2