Ausiàs March. Selecció de Poesia Catalana / Catalan Poetry Selection. Autor:Ausiàs March - Viquitexts. UOC - Música de poetes: cançons i poesia catalana a Internet. Ausias march imatges - Cerca amb Google. Ausiàs March - Autors a lletrA. - Què fa d'Ausiàs March un poeta extraordinari? - La seva capacitat de dir la veritat. La capacitat extraordinària d'expressió. La seva llengua és extraordinària i, a més de dir la veritat, sap que fa por.
Per tant, això que he observat suara, el salt d'una paraula que sembla innòcua a la realitat del cardar, la gent no el fa. Aquest salt fa por. Gandia, c. 1400 - València, 1459. Poeta i cavaller valencià medieval Ausiàs March ha estat molt mal llegit. Joan Ferraté entrevistat per Lluís Bonada: "Era un salvatge i un insolent", El Temps, núm. 645 (octubre 1996) Reclam a tots los meus predecessors, cells qui Amor llur cor enamorà, e los presents e lo qui naxerà, que per mos dits entenguen mes clamors;... Així s'exclama, de manera colpidora, Ausiàs March, reclamant, cinc segles després de la seua mort corporal, l'atenció de tots els qui han experimentatla força de l'amor, per a cridar-nos la immortalitat del seu propisentiment. E lo desig en mi jamés morrà (Ibid. 10) Albert G.
Lola Badia. Joanot Martorell. Joan Roís de Corella - poemes. Joan Roís de Corella: biografia. Jordi de Sant Jordi | Passejant per la literatura. Literatura renaixentista. La literatura renaixentista comprèn totes les obres escrites després de l'edat mitjana fins al segle XVII sota l'estela del Renaixement. Es va iniciar a Itàlia, amb autors com Petrarca i es va expandir per tota Europa, sent els segles XV i XVI els de major esplendor. El model d'excel·lència passen a ser els clàssics grecollatins, com prova l'auge dels temes mitològics o les poètiques. Canvis fonamentals[modifica | modifica el codi] Durant aquest període es produïren també un conjunt de canvis fonamentals. L'aparició de la impremta va donar una capacitat de difusió insospitada de les obres literàries, es podien difondre per escrit obres de tot tipus i no sols religioses i edificants. Això va propiciar el naixement de nous gèneres (com la novel·la) o formes (com el sonet) i l'auge de les llengües vernacles, considerades ara també un vehicle possible de cultura accessible a l'emergent burgesia i també a la classe més lectora, la noblesa, que no entenia sempre ja el llatí.
Renaixement. Culturcat. S. XVI dC Al segle XVI, els renaixentistes van voler ser l’antítesi de l’edat mitjana, que consideraven grollera i ignorant. Aquest moviment cultural emulava la civilització clàssica, lloava l’ésser humà i va començar a construir una societat laica. A Catalunya no hi havia cort reial i, per tant, la literatura catalana no tenia ni mecenatge ni demanda ni difusió. Malgrat tot, aquesta va ser força vital, amb exponents tan brillants com Serafí o Despuig. A la fi del segle XV i fins a les acaballes del XVI, els intel·lectuals van decidir ‘diferenciar-se’ de l’edat mitjana, abandonar la fosca cultura medieval i recuperar la lluminosa cultura grecollatina, el model per excel·lència de la civilització i de la modernitat. El Renaixement, però, no va ser una revolució sorgida del no-res, sinó una evolució gradual respecte de l’edat mitjana, que va estrenar un nou sistema ideològic i estètic.
En literatura, la revaloració del llegat de Grècia i Roma va tenir diverses conseqüències. La nit i dia’ Alfons el Magnànim. Alfons V d’Aragó (IV si seguim la numeració catalana), fill de Ferran I d’Antequera i Elionor d’Alburquerque, va néixer el 1396 a Medina del Campo (Valladolid). Allà va passar la seva joventut fins que, el 1412, el seu pare va convertir-se en el primer rei Trastàmara de la Corona d’Aragó.
Només quatre anys després, quan Ferran va morir a causa d’uns violents còlics nefrítics, es convertiria en el nou monarca catalano-aragonès. Tenia vint anys. Era un príncep del Renaixement i amb ell, Catalunya va assolir la seva màxima expansió mediterrània, amb la incorporació del Regne de Nàpols, mentre que a l’interior esclataven greus problemes econòmics i socials, exponents de l’esgotament al qual s’havia arribat. Aviat va començar a imposar el seu caràcter i les seves idees, xocant frontalment amb la noblesa i el patriciat urbà de Barcelona, que fins aleshores havien controlat les institucions de govern de la Corona d’Aragó, la Generalitat, el Consell de Cent i les Corts.
Comparteix. Renaixement. El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. El terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, però fins al segle XIX aquest concepte no rep una àmplia interpretació històrico-artística. El nom "renaixement" es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica.
El terme simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés després de segles de predomini d'un tipus de mentalitat dogmàtica establerta en l'Europa de l'Edat Mitjana. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme. Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi. Ausiàs March. Ausiàs March (Regne de València,[1] 1400 - València, 3 de març del 1459)[2] va ser un poeta i cavaller valencià medieval.
Originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. Biografia Per a Pere March, que tenia quasi 60 anys, aquest fill tardà es degué convertir en el seu preferit, ja que poc abans de morir instituí Ausiàs com a hereu universal dels seus béns, quan només tenia tretze anys, esdevenint el cap de la branca valenciana de la família.[2] Després de la mort del pare el 7 de juny del 1413, Ausiàs, amb tretze anys, quedà sota la tutela de sa mare Elionor.
A poc a poc aniria assumint les responsabilitats i honors del seu llinatge. L'expedició a Sardenya Article principal: Setge de Bonifacio L'expedició a Tunis Retorn a Gandia Vida amorosa El final de la vida de March Obra Influències biogràfiques.