Stuart Mill. 1.
Si la opinió admesa és falsa: el fet de silenciar l'opinió diferent t'impossibilitarà d'acceptar els errors. Hem d'acceptar la nostra infal·libilitat. Només mitjançant la discussió i l’experiència els homes poden corregir els seus errors. Les idees sempre poden ser falses, per això sempre s’ha d’acceptar la critica. “ nunca podemos estar seguros de que sea falsa la opinión que tratamos de suprimir y, aunque lo estuviéramos, sofocarla no dejaría de ser un mal.” Autors-John Stuart Mill. John Stuart Mill. Perfil de John Stuart Mill John Stuart Mill (Pentonville, Londres, Anglaterra, 20 de maig de 1806 - Avinyó, França, 8 de maig de 1873) fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del segle XIX.
Defensava l'utilitarisme, la teoria ètica ja proposada pel qui fou el seu padrí Jeremy Bentham. Biografia[modifica | modifica el codi] John Stuart Mill fou el primer fill de James Mill. Mill fou educat pel seu pare, amb l'ajuda de Jeremy Bentham i Francis Place. Els seus coneixements quan era encara un nen eren excepcionals: als tres anys sabia l'alfabet grec i una llarga llista de paraules gregues amb la seva corresponent traducció a l'anglès, a l'edat de vuit anys les faules d'Hisop, l'Anàbasi de Xenofont i l'Heròdot i tenia coneixements de Luci, Diògenes, Isòcrates d'Atenes i Plató. Mill treballà per la Companyia de les Índies Orientals britànica, però fou també Membre del Parlament pel partit liberal.
Obra[modifica | modifica el codi] Obres[modifica | modifica el codi] El Psicoanálisis clásico: Freud. El Psicoanálisis clásico : Freud Sigmund Freud nació en mayo de 1856 en Freiberg pequeña ciudad de lo que es hoy actualmente Checoslovaquia, pero que pertenecía a la sazón del Imperio austro-húngaro.
Murió en 1939, en Londres, ciudad a la que se traslado debido a los avances del nazismo , ya que era de ascendencia judía. Sus años de experiencia psicoanalítica los realizó en Viena, donde, sin embargo, sus teorías no habrían de tener muy buena acogida durante los primeros años de su trabajo, especialmente entre los círculos médicos ; a pesar de ser el mismo graduado en medicina y especialista en neurología. El legado de sus investigaciones no se centra en la medicina como tal, sino que deben su reconocimiento histórico a la elaboración de un método que parte del inconsciente para tratar las enfermedades mentales : el psicoanálisis. Pero, junto a esta aceptación del psicoanálisis, se iniciaron también las primeras divergencias teóricas entre psicoanalistas .
Lo Inconsciente Fase Oral. Sigmund Freud. Sigmund Freud (Freiberg, Moràvia, 6 de maig de 1856 - Londres, Regne Unit, 23 de setembre de 1939) fou un neuròleg austríac que va començar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals.
Més tard abandonà la hipnosi en favor de l'«associació lliure» i l'anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com «la cura de la parla». Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la psicoanàlisi. Freud es va interessar especialment en el que llavors s'anomenava histèria (que actualment es podria anomenar trastorn de conversió segons el DSM-IV) i en la neurosi (actualment reclassificada en diferents denominacions, segons la nosologia psicoanalítica: afeccions psicosomàtiques, neurosi i psicosi).
Les teories de Freud i el tractament que donava als seus pacients van causar un gran daltabaix a la Viena del segle XIX i el debat avui en dia encara continua. Biografia[modifica | modifica el codi] Morí a Londres el 1939. Karl Abraham. In Search of Tocqueville's Democracy in America. Alexis de Tocqueville. Alexis de Tocqueville.
Fotogravat d'una estampa, de l'edició nord-americana de 1899 de Democracy In America Alexis Henri Charles de Clérel, vescomte de Tocqueville (Verneuil-sur-Seine, Illa de França, 29 de juliol de 1805 — Canes, 18 d'abril de 1859), va ser un pensador, jurista, polític i historiador francès, besnét de Malesherbes. Nascut en una família d'ultres monàrquics que va perdre a diversos dels seus membres durant el Terror que va succeir la Revolució Francesa: la caiguda de Robespierre l'any II (1794) va evitar, in extremis, la guillotina a sa mare.
Probablement per aquesta raó, desconfiarà tota la seua vida dels revolucionaris, sense que això el porte a plantejaments ultraconservadors. Va estudiar Dret i va obtenir una plaça de magistrat a Versalles l'any 1827. A la tornada dels seus viatges als Estats Units, Tocqueville va abandonar definitivament la magistratura per a dedicar-se a la política i a la producció intel·lectual.