Un paseo por el Pirineo. "Al monte con EniEn" NUEVO BLOG QUE SUSTITUYE A "EniEn" En el 2010 nació este blog "EniEn" en el que hasta la ahora (Febrero 2016) hemos publicado cerca de 300 entradas.
Durante estos años, "EniEn" ha experimentado cambios en su estructura dirigidos a mejorar el contenido. Pero llegó un momento en que vimos que requería una reforma mas profunda de aspecto y, sobre todo, en la búsqueda de las entradas. Integral Sierra de la Partacua. De Peña Retona a Peña Telera - Rutas por el Pirineo. Circular de Peña Retona a Peña Telera por la vertiente sur de la Partacua Imagen invernal de la Sierra de la Partacua donde se aprecian con claridad las cimas ascendidas Recorrido del tramo más elevado de la Sierra de la Partacua comprendido entre Peña Retona y Peña Telera, ascendiendo a las siguientes cumbres:
Pico del Turno (2.753m), circular con esquís desde San Juan de Plan (Gistaín), 10 ene. Llegando a la cima del Pico del Turno Pico del Turno (2.753m) por ibón del Sen.
San Juan de Plan. EniEn. Tony Planas Senderisme. Engarrista. Marc Bota_pas a pas. Igertu. Komando Kroketa. Angúnies passejades. FEEC – Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. El repte dels 100 cims. Els nostres cent cims. Rutas, excursiones y vivencias de montaña. Rutes pels cims del Països Catalans. Euskal Mendiak. Goikogaina mendi irudiak. Topos. L1 - 40m - III/IV puis V+ : Partir sur la crête inclinée qui longe le vide à gauche.
Pas de clous mais on peut poser 1 ou 2 friends sur le chemin et une longe dans l'arbre un peu plus haut, sur le replat. Continuer en virant un peu vers l'est pour venir se placer au pied du rocher. Muntanyenc. Muntanyisme.cat. Ô Moun Païs, Que t'aymi tan - Pyrenenca Mascaria. Circular al Refugio de Armeña. APROXIMACION:Para arribar a este refugio, seleccionamos una via de acceso no muy transitada, por el barranco de Bilsé, siendo la normal la senda que progresa paralela a esta, mucho más elevada y que conecta con el collado del Ibon.
Nosotros elegimos la via normal como camino de regreso.En la localidad de Seira, cogeremos la carretera que se dirige hacia Barbaruens. Justo a los pies de Barbaruens debemos tomar una pista a mano izquierda que no deberemos abandonar hasta el cartel que nos indica el comienzo de la senda que asciende hasta el refugio de armeña. Nosotros como decidimos subir por el barranco, deberemos dejar atras dicho cartel, desviandonos a la derecha para continuar por pista hasta el siguiente cruce que es el que emboca con el barranco de Bilse. Camins: Itineraris a peu per Catalunya. L'Elefant - Deandar.com / Senderismo - Monistrol de Montserrat. Corta caminata junto al monasterio que nos sube por una estrecha canal hasta la doble cima del Elefant, el mejor mirador de esta escarpada zona de Montserrat. Como Llegar Desde la estación de Plaza Espanya o desde las estaciones de la línea Llobregat-Anoia de los FGC.
También se puede tomar cualquier tren de la línea R5 con dirección a Manresa. L'ELEFANT (1156m) On som: Municipi de Monistrol de Montserrat. A la comarca del Bages. Limita amb Castellbell i Vilar, Vacarisses, Marganell, Esparreguera i Collbató. Com arribar-hi: En cotxe, per l'Eix del Llobregat (C-55) i l'autopista A2 i de la carretera de Terrassa i el nus d'autopistes del Vallès. En ferrocarril, la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat comunica Monistrol amb el centre de Barcelona i Manresa amb un tren cada hora. Què hi volem fer: Pujar al Monestir per la drecera dels Tres Quarts fent la part final de la Matagalls-Montserrat. Tipus de ruta: Circular. Ascensión a el Pui de la Bonaigua (2776 metros) por BEP - Pirineos3000. Montsor1.JPG (JPEG Image, 1188 × 1600 pixels) - Scaled (46. EXCURSIO AL POBLE DE MONTSOR. Pujades.net, web de rutes de muntanya. Roca de la Guàrdia i Turó de Bellver des de Tona. Track sobre mapa 1:50.000 de l'ICC - Cliqueu a sobre per a ampliar Track a Wikiloc Perfil i més dades Surto doncs de casa quan molts encara estan de festa i pel camí m'emporto algun ensurt per culpa d'algun imbècil que no té millor manera de celebrar el Cap d'Any que posant en perill la seva vida i la dels demés.
A part d'això, vaig pràcticament sol per la C-17 fins a Tona, on arribo cap a les 9h del matí. Un cop al centre de la població, busco la carretera que enllaça amb la N-141 en direcció a Collsuspina i Manresa, i poc abans de sortir del poble deixo el cotxe en una placeta, començant a caminar cap al sud, en direcció al camp de futbol.
Roc de Pessonada o Roca Roia. A la Rocalta pel Grau dels Escaligons i retorn per Sant Joanet Sobre el poble, com protegint-lo del vent de port, es dreça el Roc de Pessonada.
Formidable cinglera de conglomerant rogenc. La Roca Roia, tal com l’anomenen els naturals, planta cara amb semblant rost, esgarrapat per feixancs i corcat de balmes, a la conca del riu de Carreu quan s’hi escola per migdia, abans de fondre’s al pantà de Sant Antoni. Talment inaccessible, semblaria que els únics senyors del cingle fossin els voltors i els rapinyaires però, per be i per mal, des d’abans que Judes fos fadrí i sa mare festegés, homes de bosc, pastors i boletaires han furgat en aquest cingle per fer-s’hi camí cap a l’obaga, pasturar el ramat als magres feixancs i aixoplugar-lo a les balmes. Tu web de los pirineos: ascensiones, refugios, libreria de montaña, el tiempo, lista de 3000.
Rocalta (1.489 m.) Cingles de Pessonada. Per a aquest cap de setmana fred i ventós decidim buscar recer al vessant sud del Pallars Jussà, una zona poc freqüentada pels excursionistes tot i tenir diverses rutes ben atractives.
És una zona que sempre reservava per a principis d'hivern, quan la calor ja ha fugit d'aquestes zones més aviat secanes, i les condicions hivernals encara no són idònies per anar a alta muntanya. El primer dia ens enfilarem als cingles de Pessonada pel divertit camí dels Escaligons. S'arriba a Pessonada des de la Pobla de Segur, per una carretera secundària que marxa per la riba esquerra de l'incipient pantà de Sant Antoni. Tot apropant-nos al poble ja anem contemplant la magnífica cinglera de colors vermellosos per on més tard ens enfilarem.
La carretera ens porta a la part alta del poble, on hi ha una petit aparcament i un senyal amb l'inici del camí que seguirem. Fitz Roy y Cerro Torre. El Chalten (Argentina) - mendikolore. BASE Jump Pessonada. Mendikat. Al monte con EniEn. PENJATS PER L'ARAN. Integral Sierra de la Partacua. De Peña Retona a Peña Telera - Rutas por el Pirineo. Para los amantes del montañismo sin cuerda.
Un paseo por el Pirineo. Crónicas del ara, del cinca, sobrarbe y ribagorza, ordesa y posets-maladeta. REFUGIO Y CIRCO DE ARMEÑA Y COLLADO DE COTIELLA. Fecha: 1 de Junio de 2.013 Horario: 8h 30m. ida y vuelta. 2h. hasta el refugio y 2h 30m.. más hasta el collado de Cotiella.
La vuelta tres horas, el resto paradas y fotos. Entre Montañas: Senderismo, travesías, montañismo. Serra de Carreu: escalada d'El Cap i el Passarell amb els Ous al Clatell. La serra de Carreu és com un ganivet posat de cantell d'est a oest, el fil del qual s'assoleix escalant per la rocosa cara sud o be grimpant pel dretíssim bosc de la seva cara nord. Bòixols és l'únic poble que hi ha a la conca sud d'aquesta serra, tancada al sud per la serra de Carrànima. Hi accedim des de Coll de Nargó.
Els voltors sobrevolen la serra d'oest a est, i el ramat d'ovelles surt de Cal Comella a pasturar per la conca: comença la jornada. Comencem a escalar tard: arribem poc a poc, esmorzem poc a poc i ens aproximemm poc a poc. Som quatre i fem dues cordades: el David i el Wolfgang, la Silvia i jo. La via està perfectament equipada en els passos clau. Cogulló d'Estela, La Torreta i Roca d'Auró. Al sud-est dels Rasos de Peguera hi destaquen dos turons rocallosos, esvelts i punxeguts: d’Auró (coneguda també com a Roc/a d’Oró/ Uró , per be que el seu nom oficial és el d’Auró) i el Cogulló d’Estela.
Aquesta part del Berguedà es caracteritza per abruptes cingleres (Queralt, ,...) i la carena a migdia de Tagast, de la que formen part aquest dos cims, no és una excepció, alçant-se amb verticals parets sobre el poble d’Espinalbet. El recorregut que proposem puja a tres pujols que, malgrat la seva modesta alçària, el fan entretingut i agradable. L’ascensió pot semblar difícil a primera vista, però els corriols salven ingeniosament les cingleres per graus fàcils.
Cal ajudar-se amb les mans en algun punt, transita ran d’alts penya-segats, però no te cap pas delicat. A partir de Cal Déu començarem a trobar neu a les bagues, poca cosa. Hi ha diverses alternatives que menen fins al Coll d’Estela per fer els pujols des dallí. Organyà: Santa Fe, font Bordonera. Ressenyes de mig món. Sempre molt més lluny. Un paseo por el Pirineo. Tu web de los pirineos: ascensiones, refugios, libreria de montaña, el tiempo, lista de 3000. Estiloalpino. Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. Las fotografías para la realización de este reportaje son en parte propiedad del autor y en parte cedidas amablemente por algunos amigos, como David Santiago, Clara Calderón, Isidro Sánchez, Jordi de Cabo, Carmina Pereiros y blog Abriendo Huella, Refugio de Góriz, blog Close to the Edge y Grupo Espeleológico de Badalona, además de alguna que otra imagen sin copyright obtenida de Internet. El Monte Perdido, de 3.355 m de altitud, fotografiado aquí en invierno desde el collado del Cilindro, es una de las cumbres más emblemáticas y conocidas de los Pirineos.
Máxima altitud de un cordal de montañas en las que 22 cumbres superan los 3.000 m de altura, constituye en sí mismo un macizo montañoso de extraordinaria belleza e importancia. Rutas por la Sierra de Guara. El Parque Natural de la Sierra y Cañones de Guara es un lugar espectacular, hay paisajes impresionantes, alucinantes, alucinógenos.