MAGAZINE. Searching for Sugar Man (2012. Jaume Cabré. Antologia Català Al cap de molt de temps de tot, assegut davant els ulls negres i la pell perfecta de la Júlia, em vaig preguntar en quin moment exacte se m'havia començat a esquerdar la vida. La pregunta em va agafar desprevingut i de seguida se'm va acudir pensar què deu estar pensant ella. La vaig mirar dissimuladament: estava concentrada en la carta perquè encara vacil·lava que si filet que si entrecot. La meva vida és plena de moments clau que se m'esmunyen dels dits com un peix mentre estic badant davant del televisor o resolent un problema d’encreuats. (Fragment de L'ombra de l'eunuc, 1996) La Zorka va deixar de somriure quan se li van endur l'única cosa que estimava, el seu fill, un ganàpia de vint-i-tants anys que encara es deixava relliscar la bava de la boca i no havia pogut aprendre a llegir perquè tenia els ulls i el cap massa recargolats.
Un dia, la Zorka topà amb un escamot de soldats ben armats però espellifats i bruts, malafaitats de dies de bosc i amb ganes de gresca. Gallines de Guinea.- Mercè Rodoreda. Gallines de GuineaMercè Rodoreda, Tots els contes Edicions 62 Havien canviat de casa i era la primera nit que dormien en el pis nou. Tot estava capgirat i en desordre: la roba fora dels armaris, les cassoles i els plats per terra el menjador, els llums desmuntats, els sacs de carbó al passadís, al costat de la màquina de cosir, els dos miralls arraconats de cara a la paret, els quadres i el calendari sobre la taula.
El Quimet havia dormit malament: per una escletxa del finestró mal ajustat, un raig de claror, dret com una espasa, havia entrat a la cambra en fer-se de dia, amb tot el renou del mercat. Havia somiat que un noi més gran que ell menjava una presa de xocolata i que es tornava negre a poc a poc. La seva mare li havia rentat la cara i l'havia pentinat. .
- Vés a jugar a baix, però sobretot no et moguis de la plaça. Clavà mossegada a la llesca de pa; quan se l'hauria acabada, menjaria la presa de xocolata. Quimet mirava. S'aixecà i seguí l'home del carretó. La venedora féu el sord. Emma Zunz, Jorge Luis Borges (1899–1986)