Alaska y Mario | Episodios. Taciturno. Underground - Definición. Kitsch. Exemple de kitsch japonès Kitsch és un terme d'origen alemany (o potser ídix) que s'ha utilitzat per classificar un tipus d'art que és considerat una còpia inferior d'un estil existent. El terme també s'utilitza més balderament per referir-se a qualsevol art que és pretensiós o que cau en el mal gust i la lletjor, i també a elements produïts comercialment que es consideren vulgars volent ser art.[1] A causa del fet que el terme kitsch va néixer com una resposta a una gran quantitat d'art al segle XIX on l'estètica artística es confonia amb un sentit del sentimentalisme exagerat o melodrama, el kitsch està més associat amb l'art que és sentimental; tanmateix, es pot utilitzar per referir-se a qualsevol tipus d'art que és deficient per raons similars; en provar de semblar o resultar sentimental, elegant, teatral, o creatiu, del kitsch es diu que és un gest imitatiu dels aspectes superficials de l'art.
Els nans de jardí són una mostra de kitsch comercial. Sublime. Lo sublime es una categoría estética, derivada principalmente de la célebre obra Περὶ ὕψους ("Sobre lo sublime") del crítico o retórico griego Longino (o Pseudo-Longino), y que consiste fundamentalmente en una "grandeza" o, por así decir, belleza extrema, capaz de llevar al espectador a un éxtasis más allá de su racionalidad, o incluso de provocar dolor por ser imposible de asimilar.
El concepto de lo "sublime" fue redescubierto durante el Renacimiento, y gozó de gran popularidad durante el Barroco, durante el siglo XVIII alemán e inglés y sobre todo durante el primer Romanticismo. Definición[editar] Según el concepto original de Longino, lo sublime, que se resume en la composición digna y elevada, se funda en cinco causas o fuentes, tanto innatas como de técnica perteneciente sobre todo a las figuras de dicción y metafóricas del lenguaje. Lo sublime es una elevación y excelencia en el lenguaje de que se sirvieron prosistas y poetas que han alcanzado la inmortalidad (1.4).