A Healthy Human Future Depends on Healthy Oceans. Here's Why. - EAT. Land-based and aquatic food production systems are intrinsically interconnected: from highly polluted rivers and streams driving algal blooms in coastal areas to the fishmeal used in animal feeds.
Governments, businesses, scientists, civil society and citizens need to act and develop solutions built on a deep understanding of these interconnections. Blue food should be included in national food policies, recognizing its important role in food and nutrition security – contributing to livelihoods as well as human health. Ministries responsible for fisheries, health and trade should be working together to ensure that policies relating to blue food are aligned. The long-term sustainability of capture fisheries is critically dependent on better governance, including eliminating overfishing, illegal, unregulated, and unreported fishing, and harmful subsidies. The High Level Panel report finds that if well protected, capture fisheries could produce as much as 20% more catch compared to today. CA3229EN. Cb1785en. Ca9229es. Actualizacion alimentos km web. Cocinando el planeta. 99 Alimentacion. The Science Background - CarbonData. CarbonData is based on a biophysical model that has been developed during more than 20 years of scientific endeavours.
Publicación 100 iniciativas SAT. 190618 Cuaderno Carasso SAT ES Web. Horts urbans, la "navalla suïssa" de les ciutats sostenibles. Les persones necessitem trobar vies alternatives de consum i de vida, i tenir més i millor accés al verd.
Aquesta és la lliçó apresa després d’una pandèmia mundial vinculada a la globalització i la destrucció de la natura que se suma a la situació actual de crisi climàtica. Una opció interessant per donar-hi resposta des de les ciutats són els horts urbans, espais multifuncionals que proporcionen un abastiment més sostenible alhora que obren tot un ventall de vincles amb el medi ambient, la comunitat i l’aprenentatge.
Els horts comunitaris reforcen el companyerisme i les activitats compartides. En aquesta foto es pot observar el treball en un bancal. Crèdit: Anna Àvila. Granges verticals, el futur de l’agricultura? Espiadimonis 39 by Associació Hàbitats. BCN Dossier Institut presentació dret alimentació. El Dret a lAlimentació al Sud i al Nord Infantil i Primària. Els nostres aliments. Abans de donar al poble sacerdots, soldats i mestres, seria oportú saber si per ventura no s’està morint de gana, L.
Tolstoi. Arriba un nou apunt d’en Terradas sobre el paper dels humans en les xarxes tròfiques i la organització social. Les poblacions de les regions àrtiques, conegudes com esquimals, centren la seva dieta en el consum de greix i proteïnes d’origen animal. Crèdit: Imatge de la pel·lícula documental Nanook of the North de Robert J. Flaherty. L’octubre del 2015 vaig publicar un apunt en aquest blog sobre el lloc de l’home en els ecosistemes on, entre altres coses, em queixava de que s’estudia poc el nostre paper en les xarxes tròfiques. En condicions extremes, el humans poden menjar qualsevol cosa.
Aliments, mites i ecologia humana. En un Apunt anterior em vaig ocupar dels aspectes més físics de l’alimentació.
Una alimentació que canviarà molt les properes dècades, com tot en la constant acceleració cultural en la que estem immersos. Foto: Projecte Burden Al món hi ha gent que passa tanta gana que Déu només se’ls pot aparèixer en forma de paMahatma Gandhi Tu stesso ti fai grossoCol falso imaginar, sí che non vediCió che vedresti si l’avessi scosso(Tu mateix et fas ruc, que tant fantasiejar no et deixa veure el que veuries si no ho fessis)Dante, Divina Comèdia, Paradís, Cant I, 90.
A sustainable food system for the European Union. Stuart Oda: Are indoor vertical farms the future of agriculture? Atlasdelacarne2014 web 140717. Climate Nutrition Paper SP nov 2017 WEB. PactoMilan. Report Summary Spanish 1. Sostenibilidad de los sistemas de produccin de alimentos 2017. Ca1354es. I6488S. A i3940s. i9900es. Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura. p02 Arturo Angulo. Programa. <?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><root available-locales="ca_ES" default-locale="ca_ES"><Title language-id="ca_ES">Núm. 92: “La lluita contra el malbaratament alimentari. Aprofitament dels aliments”</Title></root> - Dossiers tècnics - Ruralcat. DT92. La lluita contra el malbaratament alimentari. Lluitar contra el malbaratament alimentari per aturar el canvi climàtic. Quan pensem en la lluita contra el canvi climàtic, la majoria de nosaltres pensem en energia neta: des dels vehicles elèctrics fins a les cases amb energia solar.
Però sovint passem per alt una de les fonts més significatives d'emissió de gasos d’efecte hivernacle: els aliments. Avui en dia, la manera de produir els aliments representa més gasos d'efecte hivernacle que el transport. Quan convertim boscos, pastures i manglars en terra per cultius, emetem milers de milions de tones de diòxid de carboni a l'atmosfera, on s'escalfa el planeta.
Aquesta activitat també disminueix la capacitat de la terra per reabsorbir el gas i emmagatzemar-lo al sòl, on alimenta la vida. "Quan convertim boscos, pastures i manglars en terra per cultius, emetem milers de milions de tones de diòxid de carboni a l'atmosfera, on s'escalfa el planeta" Tres models d’agricultura sostenible. Treballar la terra preservant la perdurabilitat dels ecosistemes productius.
Aquest és l’objectiu comú entre l’agricultura ecològica, la biodinàmica, la permacultura i la producció integrada. Ara bé, com veurem, en el cas de la producció integrada la solució queda curta. La necessària agroecologia. Entre la pagesia i els moviments que lluiten per la transformació ecosocial fa dècades que es diu que cal impulsar no només la mera producció ecològica, sinó l’agroecologia.
Què vol dir, això? En què es distingeixen totes dues coses? La producció ecològica consisteix, en breu, a preservar i aprofitar el funcionament natural dels ecosistemes agropecuaris per tal d’obtenir-ne aliments saludables, garantint que ens els podran proveir de manera perdurable en el temps. De fet hi ha diversos models productius que es poden englobar en aquesta descripció. 5 motius per menjar menys carn. L’alimentació és decisiva per tenir un dia a dia més sostenible.
I, de tots els aliments, el que té més incidència negativa sobre el medi és, de bon tros, la carn. Més exactament, la carn procedent de la ramaderia intensiva, que és la que es troba a la majoria de carnisseries. Sumat amb el transport i l’energia, el consum de carn suposa tres quartes parts del nostre impacte ambiental. 180322 Informe sistema alimentari de Catalunya Resum executiu vf. 180322 Informe sistema alimentari de Catalunya Informe complert vf. La «dieta planetaria» como herramienta contra el cambio climático. En 2018, según la Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (FAO, por sus siglas en inglés), más de 820 millones de personas pasaron hambre en el mundo.
Cerca de 8,5 millones sufrieron inseguridad alimentaria. A un tercio de la población mundial se le diagnosticó déficit de vitaminas, a 2.000 millones de personas sobrepeso y, a otros 600, obesidad. Por si esto fuera poco, se calcula que alrededor de 1.300 millones de toneladas de comida se desperdician cada año, lo que supone un tercio de la producción mundial. Your Questions About Food and Climate Change, Answered.