Notes sobre cançons que noto. Figuras de cine: Orson Welles. Biofilmografía George Orson Welles (1915-1985) nació en Wisconsin, EEUU, en una familia acomodada.
Su madre, que murió cuando Welles tenía solamente nueve años, le trasmitió la afición por la música. A los 10 años produjo su primera obra teatral («Doctor Jekyll y Mr. Hyde»), que dirigió, adaptó y protagonizó. En 1936 estrenó su primera producción teatral propia, un «Macbeth» ambientado en el vudú, con el reparto íntegramente negro.
Junto a actores que más tarde tuvieron mucha importancia para Welles, Joseph Cotten, George Colouris, Vincent Price, Agnes Moorehead, Everett Sloane, formó con John Houseman el Teatro Mercury. La popularidad de Welles le llevó a que la RKO le ofreciera un contrato en 1939 para filmar dos películas como director, productor y guionista con libertad artística absoluta. Mientras rodaba Ciudadano Kane no abandonó los montajes teatrales. El siguiente film de Welles fue el primero de una informal e impresionante trilogía Shakespeariana, Macbeth (1948). Isidro Zarzoso: "Les reformes energètiques han penalitzat la indústria taulellera"
L es seves són unes memòries molt geogràfiques.
Fins i tot les comença amb un viatge físic al Sabadell on va nàixer i créixer. -Començo amb aquest recorregut per Sabadell, amb la meva filla, per localitzar els llocs i veure com han canviat des de la meva infància fins ara. I d'altra banda hi ha els canvis de domicili a Barcelona, que són molt sovintejats. I, després de la història que jo explico, els meus pares van continuar canviant de domicili molt sovint. Es van canviar onze vegades. -Diuen que hi ha una tècnica mnemotècnica que és guardar els records en una casa imaginària i després tornar a buscar-los. -Sí, sí, segurament. -Per què comença amb un viatge actual a Sabadell?
-Perquè volia fer el viatge amb la meva filla Clara, que és la inductora d'aquest llibre. -També explica que una tieta seva hi treballava, a casa, escutiant. 'El moment oracle'. Feliu Formosa: "Sense nostàlgia d'un temps que no es pot enyorar" Feliu Formosa retrata la seva infantesa ‘sense nostàlgia’ / Llegir en cas d'incendi. La infantesa no sempre és un paradís perdut, també sovint és un paisatge familiar per rememorar sense nostàlgia.
Aquest és precisament el títol de les memòries dels primers anys del poeta, traductor i home de teatre, Feliu Formosa, que l’editorial Proa acaba de publicar, tot coincidint amb el vuitanta aniversari de l’autor. Segons Joan Cases, un llibre sobre la infància és extremadament delicat perquè combina diversos plans de la memòria personal i familiar. En aquest cas, Feliu Formosa manifesta en el primer capítol la preocupació per l’estil, per trobar la fórmula adequada, i assenyala els seus referents a l’hora d’escriure aquestes memòries dels anys tendres. Un d’aquest referents és Klaus Mann, fill de Thomas Mann, ja esmentat en el seu darrer dietari publicat, Sala de miralls. “Qui pot enyorar uns anys de merda?”
Sense nostàlgia s’estructura en onze capítols que comprenen el període 1934-1951, durant el qual transcorre la infantesa i l’adolescència de l’autor. Maria Nunes @mnunesal. Toni Sala "Els nois" Toni Sala: “La mort ens fa de motllo, ens delimita” El primer títol de L’Altra Editorial és Els nois, de Toni Sala.
La novel·la, que s’ha posat a la venda aquesta setmana, ja ha hagut de ser reeditada. Sala, que va debutar el 1997 amb Entomologia, ha publicat una desena de títols més fins ara, entre els quals destaquen les novel·les Pere Marín (1998) i Rodalies (2004), el llibre de viatges Autoestop (2006) i un recull d’assajos molt recomanable, Notes sobre literatura (2012). A Els nois, els personatges de cadascuna de les quatre parts que l’integren reaccionen de maneres diferents a la mort de dos joves en accident de trànsit. L’atmosfera de Vidreres i el seu entorn afegeixen tensió a una història negra però no desesperançada, recorreguda per uns quants homes foscos i una bona noia de 21 anys. Fins a quin punt Els nois està connectada amb Provisionalitat (Empúries, 2012), on aplegaves una narració curta i una nouvelle ?
El món de tots dos llibres és bastant el mateix. Va ser l’accident de cotxe, el motor creatiu inicial del llibre? Blog protegit › Entra.