Art Gòtic. Arts figuratives, com la pintura, l'escultura, l'orfebreria, els vitralls, la tapisseria, etc, evolució del coneixement progressiu de les lleis de la perspectiva i de l'anatomia.
Períodes: Italogòtic. El s XIII és de clara superioritat italiana: pintors com ara Duccio, Simone Martini, els germans Lorenzetti i, Giotto, i escultors com Niccolò Pisano, transformen el concepte de pintura i d'escultura, encara amb regusts bizantins, i li donen per primera vegada un caire occidental; i França recull les experiències italianes a través de la cort papal d'Avinyó. Internacional. Jean Pucelle, els germans Limbourg, el polifacètic André de Beauneveu i Jacquemard de Hesdin, constitueixen dues escoles que, influeixen sobre les corts europees durant el darrer quart del s XIV i el primer del s XV; a Borgonya, treballa l'escultor Claus Sluter, i la ciutat d'Arràs arribà a ésser el primer centre productor de tapissos amb Jean de Bandol i Jean de Bruges.
Flamenc. L’art gòtic- Sapiens.cat. L’estil gòtic va desenvolupar-se a Europa des de mitjans del segle XII fins a les darreries del segle XV, lligat amb el gran desenvolupament urbà d’occident, fenomen que va provocar un veritable furor arquitectònic donant pas a que s’aixequessin edificis més alts i lluminosos.
D’aquesta manera, les ciutats van veure sorgir nombrosos grups de picapedrers, paletes i fusters, dirigits per mestres d’obres i arquitectes. En aquest període l’Església va construir grans catedrals per als habitants d’aquests nuclis, símbols del poder econòmic i de la fe dels seus habitants. Tanmateix, van crear-se noves ordres religioses que van fundar convents i esglésies a les ciutats. D’altra banda, van construir-se edificis públics com ara ajuntaments, llotges, drassanes i hospitals, entre d’altres, per tal d’atendre les noves necessitats derivades del desenvolupament urbà i comercial. Finalment, les famílies riques de les ciutats van encarregar la construcció de grans palaus. Tipos de Arcos. L’art de l’edat mitjana. Art Medieval: romànic i gòtic. Museu Nacional d'Art de Catalunya. La arquitectura gótica. L’art romànic- Sapiens.cat.
Entre el segle XI i la meitat del segle XII en els regnes feudals de l’occident europeu va anar formant-se un estil artístic comú a tots ells: l’estil romànic.
Per primera vegada des de la caiguda de l’Imperi Romà, el territori europeu va quedar unificat per un mateix estil artístic. La major estabilitat política d’aquest període, els inicis de l’expansió econòmica i l’increment dels contactes entre els regnes cristians (gràcies al peregrinatge i el desenvolupament del comerç) van afavorir aquesta unitat d’estil, tot i que en cada territori va tenir característiques particulars. L’art del romànic va ser predominantment rural. L’Església era el principal client dels artesans, als quals encarregava la construcció i decoració de petites esglésies en les nombroses viles i pobles de l’època.
D’aquesta manera, la religiositat és la característica més important del romànic. L’objectiu principal de les obres d’art era provocar un apropament dels fidels cap a Déu. Romànic. Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa l'estil artístic anomenat romànic.
La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època fossin essencialment religioses. Dins de l’art romànic, l’arquitectura va ocupar un lloc fonamental, esglésies, monestirs, castells i palaus. Els elements essencials d’una església romànica són: La planta era d’un únic braç amb una o tres naus. Aviat es va afegir un braç més curt, el transsepte, que donava a les esglésies una forma de creu llatina. Es van aixecar voltes de canó sòlides per donar consistència als edificis.