Notícia. En periodisme, una notícia o nova és qualsevol alteració innovadora en l'ordre de les coses i susceptible de convertir-se en referència per a una comunitat. Es tracta d'un gènere d'informació i, per tant suposadament objectiu, respecte a un article d'opinió. El periodista ha d'explicar els fets de manera breu, senzilla i aclaridora. Construcció[modifica | modifica el codi] El contingut d'una notícia ha de respondre a la majoria de les preguntes que es coneixen com les cinc W (o també, cinc W i una H), de l'escola de periodisme estatunidenca:[1][2][3] Who? Alguns autors també afegeixen a la llista una sisena pregunta, How? El periodista ordena les dades en ordre decreixent a la seva importància, a partir de les dades més rellevants i curiosos per arribar als menys significatius.
Trets[modifica | modifica el codi] Les principals característiques de la notícia a la premsa són les següents: La notícia és un relat d'un esdeveniment d'actualitat, que desperta l'interès del públic. La.Crónica. El día antes de la final individual, Arancha era la única que creía en su victoria.
Ese coraje, esa autoconfianza ilimitada, esa insensatez juvenil, la llevaron a destruir el mito Graf. Antes del partido había anunciado que iba a correr por todas las bolas. Y así lo hizo desde el principio. Arancha iba ganando su servicio, hacía correr a Steffi de un lado a otro, y devolvía con fuerza los obuses de la alemana. Los últimos juegos de la primera manga fueron de una intensidad excepcional. En la muerte súbita, Arancha demostró su carácter de ganadora que la empuja a jugar su mejor tenis en los momentos decisivos.
Desde Andrés Gimeno, en 1972, no se vivía una victoria española en Roland Garros. CiU. Creativitat. La creativitat (o també enginy) és la capacitat de la ment per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals als problemes a què s'enfronta. El concepte[modifica | modifica el codi] La creativitat s'associa amb la imaginació i el pensament divergent, ja que sovint sorgeix del dubte, de replantejar un assumpte des de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria. La psicoanàlisi sosté que es nodreix dels coneixements de l'inconscient, que desbloqueja imatges, idees o experiències passades per fer front al present d'una forma que no és la usual, l'aprovada pel superjo normatiu.
Es creu que l'àrea del cervell on hi ha la creativitat és l'hemisferi dret, per tant les persones esquerranes serien més creatives. També s'ha postulat que, en tant que solució diferent, és un tipus d'intel·ligència. Els estudis empírics, però, no han provat cap relació directa entre ser esquerrà o tenir un major coeficient i ser més creatiu. Generalització. Comentari. Originalitat. L'originalitat és la capacitat que té una persona per crear quelcom nou, especialment en el terreny artístic.
Un original es refereix també a l'obra resultant d'aquesta creació, el model del qual es deriven les còpies, imitacions, plagis i falsificacions (en sentit negatiu) o les obres derivades a manera d'homenatge (en sentit positiu). En l'art no sempre ha existit el concepte d'originalitat. En el món grec, eren les muses les que inspiraven els artistes que així plasmaven el que succeïa al món dels déus en les seves obres. Aquests models d'excel·lència eren constantment copiats i recreats pels autors grecollatins posteriors (on va sorgir el concepte de clàssic com a obra admirable que influeix en el futur de l'art).
Igualment a l'Edat Mitjana els autors no sempre buscaven destacar com a originals, per això hi ha molta obra anònima i col·lectiva. Jump up ↑ [enllaç sense format] Comentari.