La guillotina - Blogs - 324.cat. Escrit per: Toni Cruanyes Després d'una llarguíssima campanya electoral, el pèndol polític francès s'ha decantat definitivament a l'esquerra.
Els socialistes controlen l'Assemblea Nacional, però també la presidència, les principals ciutats del país i pràcticament totes les regions. François Hollande és el president amb més poder institucional des de la Segona Guerra Mundial, amb el plus de força que li dóna haver-se erigit en portaveu dels interessos dels països del sud davant d'Angela Merkel. Però aquí rau precisament la primera feblesa d'Hollande. Amb un escenari grec angoixant, i els dubtes sobre la recuperació ràpida d'Itàlia i Espanya, és previsible que la prima de risc francesa augmenti.
L'escenari que es dibuixa per als propers dies és el de la confrontació París-Berlín. Aquest és l'escenari que volia evitar Nicolas Sarkozy. Els francesos estan cansats del llarg cicle electoral que va començar ja l'estiu passat amb les primàries del Partit Socialista. La Panamericana. Fa 43 anys, Alma Guillermoprieto va deixar la carrera de ballarina a Nova York per anar a Cuba a ensenyar dansa.
D'allà en va sortir cronista, i des d'aleshores escriu sobre l'Amèrica Llatina per al públic anglosaxó: el The Guardian, la revista Newsweek, el Wall Street Journal i el The New Yorker són alguns dels mitjans per qui ha col.laborat en la seva extensa carrera. Diu que els Estats Units han oblidat els veïns del sud per culpa del desinterès dels governs nord-americans post 11-S. "Fue clarísimo: Bush tenía programada toda una charla con Calderón para ver si le daban solución al problema de la inmigración, vinieron las Torres Gemelas y no se volvió a hablar del tema, ni de México, ni de Chávez, ni nada.
Y Chávez gritaba, decía: "Ódieme, Mister Danger". Y Mister Danger decía: "Who? " Hugo Chávez va iniciar una era de canvis al sub-continent i la seva mort n'ha obert una altra. Dietari a Destemps. Blog de Armén Zajarián – Blogs en RT. Obamaworld. La primera esmena, el blog d'Antoni Bassas. Escrit per: Antoni Bassas Ara fa quatre anys, tot just despuntaven les primeres crítiques a Obama.
La campanya enlluernadora en què havia derrotat McCain, però, sobretot, Hillary Clinton, encara era recent. Les cadenes connectaven amb els seus discursos amb to reverencial, com esperant un nou encanteri. El camp republicà apareixia escapçat, Bush estava desaparegut i només alguns agitadors de la dreta més conservadora, com Rush Limbaugh i Glenn Beck, s'atrevien amb una crítica tan àcida que era impossible seguir-los sense fer ganyotes.
Sarah Palin va construir un estudi a casa seva, a Alaska, per atendre les ben pagades connexions amb la Fox, i, aquell estiu, el fenomen polític va passar a dir-se Tea Party. Michael Jackson va morir a Los Angeles el mateix dia que Ricky Rubio era sortejat a l'NBA, al Madison Square Garden de Nova York. Una conversa semblant a la de quan hi va haver el terratrèmol d'Haití, la matança de Newtown o les bombes de Boston. L'altre dia vaig fer números.